Amb aquesta expressió sí que em costarà Déu i ajuda de trobar algú que encara la digui. Jo l’havia perdut del tot fins que fa uns dies la vaig sentir a dir als meus germans.
En català hauria de ser trombó que ja sabem
que és un instrument de vent.
I què vol dir? Doncs si estem parlant o discutint amb algú i ve una altra persona i diu la seva opinió sobre el tema de discussió sense que ningú no ho hagi demanat, doncs un dels discutidors li pot dir (i d’una manera una mica airada i tot): I tu, que ja has pagat el trombon? Que és una manera de dir-li que no es posi en la conversa, que es cuidi dels seus assumptes perquè ningú no li ha donat ciri en aquest enterro.
I si en vam tardar d’anys en saber que dels
enterros se n’havia de dir
enterraments!. Quasi tants anys com en saber que del bussón n’havíem
de dir bústia.
Mira, la de la 'galvana' sí, perquè fins i tot mon avi deia 'quina galvana', però aquesta, mai de la vida no l'havia sentida! Gràcies!
ResponEliminaDe moment només una dona de la meva edat (una noia, vaja!) que diu que la deia quan era molt i molt petita
EliminaDoncs aquesta del trombón, si semències!
ResponEliminaQueda clar que prové d'Alforja perquè m'han dit que fa molts anys que no la sentien però que la coneixien.
EliminaNo ho havia sentit mai. Està clar que és una expressió que es diu només a Alforja, d'on ve la teva família.
ResponEliminaDe fet, la teva també!!
EliminaVe d'aquí. El nostre Pare ens ho explicava així: era a l'estiu i féia molta calor. Un home cavant, ple de pols i suor, a tocar del camí. Aquestes, que un senyoret del poble, que anava de ric, però era més pobre "que el déu tendó" li fa al qui cava: què fa calor no?. Amb això l'altre mig enrabiat li contesta i tu que ja has pagat el trombó?
ResponEliminaAra ja sé l'història sencera!. Moltes gràcies, germà!
Elimina