XAFAR

 A les meves terres dèiem xafar -i espero que encara ho diguin-,  en el sentit d’atropellar o de trencar i fins i tot com a sinònim d’arrugar-se. El verb correcte veig que és aixafar però nosaltres no el dèiem pas tan llarg!! Em deien a casa: Vigila al traspassar el carrer que no et xafi un cotxe!  O bé: S’ha xafat el braç al caure de l’escala mentre netejava el llum de llàgrimes. I encara: T’has assegut de qualsevol manera i ara portes la faldilla tota xafada. (encara no hi havia el Tergal! Del Tergal i del nailon ja en parlaré un altre dia.

Ara mateix, amics i parents m'han comentat més exemples: xafar un plat o un got, xafar raïm, xafar la ratlla (en comptes de trepitjar) i el millor de tots que me l'ha recordat el meu nebot Xavier i que diu que és propi de les bronques nocturnes: Et xafaré la cara!!

ESCARIOLA

 Ja sé que la majoria de vosaltres dieu escarola però nosaltres, a casa dels pares, en dèiem escariola. He buscat una mica i encara m’he embolicat més ja que escariola també es pot dir endívia i llavors tot es barreja. L’escariola o escarola no s’assembla gens ni mica a l’endívia però per tot hi deu haver un motiu. Ves a saber!

A mi m’agrada anar als orígens i en llatí he trobat que es deia lactuca escariola, doncs miraré de conservar aquesta escariola tot i quasi ja no la diu ningú. Per acabar-ho d’adobar (en aquest cas, millor, d'amanir), veiem que lactuca em recorda al castellà lechuga i llavors entre endívies, enciams i escarioles ja tenim tota la gama d’amanides!

APARIAR

 En els diccionaris es descriu Apariar com a sinònim d’emparellar o de reparar. Molt d’acord i només faltaria: Se’ns va espatllar la tele i ens la van venir a apariar.

Però jo tinc, en el fons del meu cap, un altre significat que jo diria que ara ja fa molt de temps que no l’he sentit. És apariar en el sentir de preparar però sense haver de reparar res. Per exemple, la mare em deia: Ja tens l’esmorzar apariat o bé: Aparia’t la roba per a demà que hem de marxar molt de matí.

ABARGUENAT

Aquesta paraula ve directament d’Alforja. A casa dèiem abarguenat tot i que en el diccionari he trobat un abarnegat. Segons la definició del DIEC se’ns diu que una espectacle és abarnegat si és de baixa qualitat o que algú va molt abarnegat si va vestit amb poca cura i distinció. Però amb una conversa per whatsapp amb el meu nebot Xavier, hem pogut treure més sentits d’aquesta paraula tan llunyana per a mi. Estic segura que jo ja no l’he traspassada als meus fills tot i que ell sí que ho ha fet a les seves filles.

El sentit que jo entenia d’abarguenat era que una situació era abarguenada si implicava un gran esforç i tot plegat era força complicat de sortir-ne ben parat. Per tant, res a veure amb baixa qualitat o amb poca distinció. Potser sí que també em sona el sentit de mal vestit, però en aquest cas utilitzàvem el despectiu abarguenadot.

 A veure si me’n surto amb els exemples: Amb aquesta calor i tan carregats, estem com a abarguenats i no sé pas si hi arribarem a temps. O bé Se'l veia abarguenadot i semblava un drapaire. I encara un darrer exemple que m'ha fet arribar l'amiga Carme per confirmar que havia entès bé el sentit i que, justament, és l'exemple que jo anava buscant: Ja li ben regalo ser president del Govern, amb aquesta situació tan abarguenada.

PATULLAR

Doncs una altra paraula d'aquestes que ja no sento ni trobo al diccionari més corrent: PATULLAR, per a mi, vol dir, intentar fer una cosa que implica certa dificultat i que no sempre aconseguim sortir-nos-en. Per exemple: Fa mitja hora que patullo amb aquest sudoku i no hi manera! o encara un altre: Tot el matí que hi patulla i no pot treure el filtre de la rentadora!