EXPRESSIONS RELACIONADES AMB EL MENJAR

Ja ho deia l’estimat Capri que tenim el menjar al cap!. Què menjarem? On anirem a menjar? Què farem per sopar?...

Recordo una anècdota de quan tenia 20 anys. Ballava a la Colla Sardanista Rosa de Reus i anàvem a concursos arreu de Catalunya.

No recordo la població on vam anar de concurs -potser Manresa- i hi vàrem anar  tots els balladors de la Colla en un autocar.

De tornada se’ns va espatllar l’autocar i en aquella època ni Racc ni mòbils ni res que s’hi assemblés...Passaven les hores i ja vèiem que no podríem ser a casa al vespre.  Per sort, érem a prop d’un bar i vam anar a telefonar a les nostres famílies per explicar-los la situació.

Jo patia perquè al dir-li a la mare que estàvem a la carretera i que havíem tingut pana, em pensava que patiria molt de veure’ns deixats de la mà de Déu al mig de la nit  i sense saber quina mena de solució tindríem...

Doncs vet-ho aquí que la resposta de la meva mare va ser: Oh! i ara què menjareu per sopar? I ho va dir amb una gran preocupació!

Us comento unes quantes expressions relacionades amb el menjar:

SE LI HA PASSAT L’ARRÒS: Normalment sempre fa referència a una dona (es veu que els homes no es fan grans!) que ja és massa gran per tenir fills.

TENIR MAL DE COR: Tenir gana.

GENT JOVE, PA TOU: Vol dir que el jovent encara no està preparat per fer front als problemes de la vida.

MÉS LLARG QUE UN DIA SENSE PA: El pa, en la nostra cultura, l’element essencial. (vegeu uns comentaris fets en aquest blog el 23 i el 30 d’abril del 2022 sobre el tema).

TENIR EL PAP PLE: Tant en sentit real, quan hem menjat molt, com figurat, és a dir, estar tip o cansat de suportar alguna situació.

Apa! Bon profit!

AGAFAR CONFESSATS I AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENTRE

Dèiem i potser encara ho diem bastant: Que Déu ens agafi confessats! I fem servir aquesta expressió quan preveiem un possible problema o davant d’una expectativa negativa. Per exemple, Si guanya tal o qual partit polític, que Déu ens agafi confessats perquè no anirem de cap manera.

En canvi, no té res a veure amb una altra expressió amb el verb agafar: Agafar amb els pixats al ventre que vol dir enxampar, trobar desprevingut  i la fem servir -encara que no sigui gaire elegant- quan estem atrapats en una situació en què és difícil de sortir-ne amb cert èxit. Em va dir que vindria la setmana que ve però es va presentar ahir, sense avisar, i em va trobar amb els pixats al ventre.

I tot i que siguin dues dites diferents em fa gràcia de constatar que tenen un punt en comú. I és que hi ha una paraula -escatologia- que té dos sentits i que no he entès mai per què no buscaven una paraula distinta ja que els dos sentits no tenen res a veure.

Escatologia és la part de la Teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció, el judici final. (confessar-se abans de morir).

I d’altra banda, l’escatologia és també l’estudi dels excrements.

Doncs m’invento jo la relació ja que volem que Déu ens agafi confessats a l’hora de la mort i que cap problema ens agafi amb els pixats (o altres tipus d’excrements) al ventre. Tot és escatologia pura!

MISSEREJAR

I que en feia d’anys que no el sentia aquest verb!

Va ser l’altre dia que me’l vaig trobar quan llegia el llibre del Xavier Graset, La pausa dels dies. Llibre que us recomano tant pel lèxic tan nostrat com pel recull d’experiències viscudes i tan ben explicades que ens parlen de gastronomia, pagesia, teatre, llibres i tot allò que ens fa més plaent la vida.

L’he pogut documentar la paraula misserejar i vol dir tafanejar. Cap sorpresa! És el que sempre he entès. En canvi, no he trobat missero. Perquè de tota la vida el que missereja, és un missero. He trobat misser que vol dir persona culta i lletrat i l’altra accepció que vol dir missaire, devot,... però això no és pas sinònim de tafaner! Ja entenc que és un castellanisme però en l'època d'aquesta paraula en dèiem tants!

Una de les frases que em va costar molt d’entendre -abans els pares no t’explicaven gaire cosa- és aquella que deia: Mama, què és això? I en comptes de contestar, em deien: Llavor de missero! I és clar que hi havia moltes coses absolutament diferents i totes elles eren “llavor de missero”. No sé en quin moment de la meva infantesa vaig comprendre que quan em deien allò volia dir que era millor no preguntar. Però tampoc no els hagués costat gaire de dir-me: No n’has de fer res! No t’interessa! Ets massa petita o qualsevol cosa per l’estil... Però no! Vaig haver de conviure amb la llavor de missero sense veure cap llavor enlloc i sense saber què coi era un missero! 

 

MÓN ANIMAL

Avui comentaré unes quantes dites relacionades amb els animals. La majoria ja s’expliquen soles i en algunes hi afegiré allò que cregui que pugui ajudar a la seva comprensió.

Mutxel i pas d’ànec! Mutxel és una interjecció per imposar silenci. Així seria: Calla i no t’entretinguis!

No facis el ruc que la palla va cara. A casa hi afegíem... i de garrofes no se’n troben.

Més ruc que fet d’encàrrec!

I una altra que també va de rucs (pobres rucs!) Si no és més ruc és perquè no s’entrena!

No dir ni ase ni bèstia. No molestar-se ni en saludar ni dir res de res.

Anar-se’n a tancar els ànecs  que vol dir anar a dormir.

Passa al mas que portes puces! No és una frase gaire empàtica, oi?

Ja li passarà com als gats la tos!

Qui no té feina, el gat pentina fa referència a aquelles persones que s’avorreixen i es dediquen a fer coses accessòries i prescindibles o bé es dediquen a criticar els altres.

I l’última: Lligar els gossos amb llangonisses. És per referir-se a algú que és tan ric que podria fer això perfectament. Però queda clar que als molt rics no els agrada significar-se perquè de gossos lligats amb llangonisses pel carrer no se’n veuen pas ...