QUI DE JOVE NO TREBALLA, QUAN ÉS VELL DORM A LA PALLA (I UNA NOVA VERSIÓ)

Aquesta dita era una de les que més deien a casa. L’obsessió d’una època per veure’ns treballant i ocupats. No fos cas que perdéssim el temps o badéssim!

Per això des dels 10 anys, o potser abans, ja ajudava a rentar els plats, a fregar i en tot el que convingués de les feines de casa.

I amb 11 o 12 anys ja anava a cosir i a brodar tot l’estiu. Es veu que hi havia gent que anava de vacances. Jo feia vacances d’escola i anava a brodar. Eren uns altres temps, ja ho sé, però m’hagués agradat anar de colònies, llegir, conèixer llocs...

Qui de jove no treballa, quan es vell dorm a la palla: s’entén perfectament i jo diria que massa i tot! A treballar i força! No volíem pas dormir a la palla quan fóssim vells. I per tant, a treballar, treballar i treballar...

Jo en tinc una altra versió que no he trobat enlloc i potser me la devia inventar en aquella època: Qui de jove no treballa, QUAN ÉS VELL NO ESTÀ CANSAT!  I no em direu que, com a mínim, és tan certa com l’altra!

BON ANY A TOTHOM!!

MÉS DITES DE NADAL

Per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre: Aquesta dita me l'acaba de recordar l’amiga Lourdes, he mirat si ja l’havia comentat i he trobat que l’any passat, en aquestes dates, n’havia explicat algunes altres en referència al Nadal: Per Nadal qui res no estrena, res no val,  Per Nadal cada ovella al seu corral. I també vaig comentar Durar de Nadal a Sant Esteve.

Doncs aquesta del pardal i de la llebre, vol dir que les hores de llum avancen dia a dia i cada dia una mica més. Així com el dia 21 de desembre, és el dia de Sant Tomàs. I la dita diu: Més curt que el dia de Sant Tomàs, a partir d’aquest dia, el sol es pon una mica més tard.

També he trobat: Nadal en dilluns, festes a munts. És el cas d’aquest any i queda clar que vol dir que les festes es multipliquen.

La cova de la foto és la de casa i la sobreokupació i acumulació de figures es deu a la meva néta Abril que devia considerar que estava tot massa “escampat” i va decidir deixar-ho més endreçat...

MOLT BON NADAL A TOTHOM!

A TARRAGONA MANXEN I A REUS ENGANXEN

Per aquesta dita he demanat ajut al meu amic Joan perquè he trobat altres versions que no m’acabaven de fer el pes: que si el fort vent del Camp de Tarragona, que si un ganxo al campanar de Reus...però com que el Joan és de Reus i la seva dona de Tarragona, crec que la seva explicació ha de ser la veritable.

A Tarragona manxen es diu perquè abans, a la Catedral, hi havia un orgue que anava amb vent i tenien una gran manxa i unes quantes persones havien de manxar i manxar ben fort per insuflar vent a l’orgue i que així pogués sonar.

I a Reus enganxen és perquè hi havia una caserna  de cavalleria on hi havia molts soldats i les minyonetes sempre anaven passejant pel carrer o per la plaça de la Llibertat, prop d'on eren ells, per veure si podien “enganxar” algun soldadet.

Doncs mira! Misteri resolt!!

FER EL GEGANT "ÍNDIU"

Aquesta dita serà tan i tan local que jo diria que només la diem a Reus. I és que està relacionada amb els millors gegants del món mundial,  com us confirmaran totes les criatures de Reus i de tots els pobles on hi viuen reusencs.

Un dia ja parlarem de tots els altres gegants però la dita d’avui té a veure amb el nostre gegant indi.

Fixeu-vos amb la posició de la seva mà esquerra. És la manera d’explicar-vos el sentit de la frase feta. La té tancada i cap al darrere. Amaga alguna cosa? No vol que veiem el contingut de la mà? Doncs això mateix!

Fer el gegant índiu vol dir rebre diners de sotamà, suborns, compensacions extres a les que no s’hi té dret...

Un exemple: - Has vist quin cotxe més luxós que s’ha comprat?

-Oh i tant! És que fa el gegant índiu sempre que pot i es veu que li surt molt bé!

 

SEMBLA UN POLL RESSUSCITAT

També fa anys que no la sento aquesta dita i llavors m’he de concentrar molt en recordar el context en què jo la coneixia, ja que, de vegades, no coincideix en les explicacions que trobo quan la cerco.

A casa dels pares la deien quan es referien a una persona que abans era molt pobra i que, per algun motiu, havia passat a la categoria de classe mitjana o a ser ric, directament. Llavors es tornava molt vanitós i menyspreava els que eren com ell havia estat abans.

 

Potser amb un exemple s’entendrà millor:

 

-El Pere s’ha mofat de mi perquè anava amb la roba apedaçada. Ell no fa pas tant de temps que també hi anava!

 

-No en facis cas: és un poll ressuscitat i pica més que cap.

 

Aquest afegitó  “i pica més que cap” venia a dir que ara s’havia tornat molt cregut, presumit  i amb un gran menyspreu envers les persones del seu cercle.

Fe d'errata: Quan ja havia enviat el post, la meva consogra, que és argentina, m'ha dit que ells utilitzen la mateixa expressió i en el mateix context però diuen PIOJO. M'ha fet dubtar perquè jo sempre m'havia imaginat un pollet de granja i no pas un poll del cap. Ho he investigat i em confirmen la versió del poll del cap. Així doncs que canvio la foto. Moltes gràcies Olga i Montse!