TALEIA I DÈRIA

Aquestes dues paraules que, en cert sentit, són sinònimes estan ben documentades però, com sempre em passa, tinc la impressió que s’estan perdent en el nostre llenguatge quotidià. I no em digueu que no són ben boniques i musicals. Digueu-les a poc a poc i veureu que són pura música.

Una de les  definicions de Taleia  és: Ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament, sol·lícitament, la seva activitat.

I la definició de Dèria: Idea fixa que incita a fer alguna cosa.

Tenen en comú el fet de l’assiduïtat i la persistència. Posaré un exemple: L’Abril té la dèria de fer puntes de coixí i hi té tanta taleia que se’n surt força bé.

FER LA FI DEL CAGAELÀSTICS

Aquesta sí que l’he trobada documentada a molts llocs dels Països Catalans. Podríem dir que, dins del nostre petit món, és universal. La comento no pas perquè sigui estranya sinó perquè no estic segura que els joves i els no tan joves la facin servir.

Em costa d’imaginar una persona cagant elàstics però entenc que això pugui ser la seva fi. El sentit que té aquesta dita és que algú acabarà malament, ja sigui en els negocis o en qualsevol altre àmbit. Per exemple: El Pere, si no vigila amb els diners, farà la fi del cagaelàstics.

TENIR UN SANTANTONI

A casa la dèiem molt aquesta expressió però no l’he sabut trobar documentada almenys en el sentit que jo l’entenc.

Tenir un Santantoni vol dir que cal evitar que “tinguem aquest sant” per culpa d’una imprudència, una temeritat o un ensurt. Desconec si Sant Antoni, d’entre els molts que hi ha en el santoral, eren uns temeraris o uns imprudents però m’agradaria molt de saber l’origen d’aquesta dita.

Els exemples podrien ser: No corris tant a veure si tindrem un Santantoni! O bé referint-se al passat: Van tenir un bon Santantoni quan se’ls va ensorrar la caseta del tros i ells hi eren ben a prop.