CULIVAT

Aquest adjectiu me l’ha recordat la meva cunyada Anna M i em diu que, al seu entorn familiar més proper, encara és molt viu. A mi em sona de quan era molt, molt petita però ja l’he perdut i per això el vull recuperar.

Culivat vindria a ser sinònim d’arrupit. Quan estàvem en un lloc petit i feia molt de fred (quan érem petits, en feia molt de fred!), doncs anava bé d’estar-nos ben culivadets per així no perdre gens d’escalfor. O quan viatjàvem en aquell biscuter  que era com una capsa de mistos i ens hi encabíem 5 persones doncs estàvem ben culivats perquè si no, no hi havia manera de cabre-hi!

ENTENDRE ELS ÀNECS MUTS

Aquesta expressió Entendre els ànecs muts quasi que també ha desaparegut. Vol dir que una persona és tan llesta que fins i tot pot entendre aquests animals que no tenen el do de comunicar-se.

L’exemple que recordo del meu pare era: Ves si és espavilat el (Pere) que entén els ànecs muts!

És curiós el fet que amb la resta d’animals sembla que ens hi entenem sense cap mena de dificultat però si són ànecs muts...tenim un problema! I només els més llestos són capaços de saber-los interpretar.

De fet, la frase voldria dir el mateix que Veure créixer l’herba  i aquesta expressió sí que l’he trobat documentada. També té aquest sentit de llest i espavilat.

Com sempre, quan busco informació, m'assabento que ànec mut es contraposa a ànec xerraire, del qual no havia sentit parlar en ma vida. Doncs potser podríem deduir que el fet de xerrar no et fa tan famós com el fet de no dir res.

TENIR UN RACÓ

Aquesta frase també ha perdut la seva vigència, diria jo. Abans si teníem un racó, volia dir que havíem menjat massa o massa coses d’aquelles que et fan mal (massa llepolies o caramels...). Llavors, si tenies un racó o el ventre brut (m’encanta l’expressió), t’havien de purgar! I en casos extrems aquesta purga era una lavativa. Avui en dia, tenim mal de panxa (sense especificar en quin racó)  i el purgar es fa amb arròs bullit o dejuni.

En canvi, sí que es conserva l’expressió en el sentit de tenir un bon racó (l’altre s’entén que no ho era pas gens de bo). Tenir un bon racó  vol dir que hem estalviat uns diners per quan ens vulguem donar un caprici o fer més planera la nostra jubilació. Els més modestos en diuen tenir un raconet perquè quedi clar que tampoc no n’hi ha per tant!

I com que he parlat de purgar, acabo dient que aquest verb té molts sentits i que la majoria tampoc ja no es fan servir gaire. Per exemple: Ja el purgaràs aquest mal que ens has fet! O bé les purgues de Stalin que em vaig passar mitja vida relacionant-les amb lavatives.

                

                                

ON ANIRÀS BOU, QUE NO LLAURIS?

Tothom entén què vol dir aquesta expressió. El fatalisme del nostre destí! Sembla que no podem fer res fora d’allò que tenim assignat. Es veu que si, com els bous, hem llaurat tota la vida, doncs ho haurem de continuar fent. 

Potser avui en dia aquesta dita ha perdut vigència i ara la gent és menys conformista i vol canviar tant de feina, com de tot allò que sigui susceptible de ser canviat.

En el passat, aquest On aniràs bou que no llauris?  devia paralitzar moltes persones amb ganes de canviar el destí que tenia més o menys marcat. Si ton pare era pagès, doncs tu també. Si el teu era ferrer, doncs a seguir amb l’ofici.

Res a dir quan això s’adiu a la teva manera de ser però estic segura que si volien canviar de feina o de lloc de viure i els deien la fatídica frase, molta gent s’ho devia repensar. Només els valents s’hi atrevien. Per sort les coses canvien i ara no ens cal llaurar si volem fer una altra cosa.