NO ES POT BALLAR D'ESPENTES

Trobo que ja s’entén per si mateixa aquesta expressió. Hi havia tanta gent (al ball o a la manifestació) que no es podia ballar d’espentes. Jo sempre l’havia entès només en aquest sentit literal però al cercar-ne l’origen i el significat, he vist que també vol dir tenir dificultats per fer bé una cosa quan n’hi ha moltes altres que s’han de fer alhora.

També he constatat que l’expressió original és empentes i no pas espentes que és com tota la vida ho he dit. Les dues estan acceptades pel DIEC tot i que hi figura empenta com la principal. És a dir si busques espenta et remeten a empenta per donar-te les explicacions.

I també dic: a espentes i rodolons o bé: Han donat una bona espenta al negoci. Però en canvi, i no em pregunteu per què, dic: És una dona amb molta empenta!. Coses de l’idioma, que deia La Trinca.

ACOTXAR

Aquest verb l’entenc com a sinònim d’ajupir. Encara el dic i molt tot i que a Barcelona no s’acotxen sinó que s’ajupen o s’acoten. Un exemple podria ser: El Jan és tan alt que de vegades ha d’acotxar el cap per traspassar alguna porta.

Però també he descobert un altre sentit d’aquest verb i és que, per a amics de tota la vida (i no pas per a mi!), aquesta paraula vol dir abrigar bé quan posem un infant (o un no tan infant) a dormir. I m’ha sorprès perquè jo no l’he fet servir mai en aquest sentit: Quan posis la nena a dormir, acotxa-la bé perquè no es destapi i es costipi. Es veu que això del costipi s’ha de dir constipi però em costa una mica de dir després de tants anys!

AIXÒ MORIRÀ

Com es veu, la frase es refereix a un objecte i no pas a una persona que ja sabem que som mortals.

Aquesta expressió que fa molt de temps que no sento, vol dir que un determinat objecte es trencarà si no fem alguna cosa per evitar-ho.

Sempre emprem la frase preventivament i no pas quan ja no hi ha res a fer. Per exemple: Vigila el gerro i canvia’l de lloc perquè aquí morirà!  En canvi, si no fem res per evitar-ho i el gerro cau i es trenca, ningú no dirà: El gerro ja s’ha mort!!  És a dir, el personifiquem mentre fa la seva funció però no ho fem quan ja és un objecte sense cap utilitat.

També emprem morir per personificar altres coses, per exemple, la llengua: El català morirà... l espero que mai no passi! Les llengües canvien, evolucionen, són vives però només moren si els seus parlants no fan res perquè això no passi!

MÚSIC PAGAT FA MAL SO

Aquesta expressió s’entén perfectament i em limitaré a constatar-ne l’origen.

Es veu que els músics eren, en un passat llunyà, o bé jueus o bé àrabs i no estaven gaire (o gens!) ben pagats. Moltes vegades la seva paga consistia en el menjar de les restes de la festa en el poble on havien de tocar o bé l’allotjament posterior en una casa humil.

Doncs es veu que si alguna vegada els feien una mica de millor tracte i els donaven menjar i beure abans de l’actuació, resulta que llavors tocaven molt pitjor després d’atipar-se i, fins i tot en algun cas, havien marxat sense tocar.

Sempre els toca rebre als mateixos: jueus, àrabs... És clar que jo no puc dir res sobre això perquè, de petita, havia anat a “matar jueus” amb un carrau a la Plaça del Mercadal. Em penso que era el Dijous Sant. Però això és un altre tema...