CAMETES AJUDEU-ME!

Com m’agrada aquesta expressió! Els diminutius són dolços i bonics i a més en aquest cas, fem una personificació d’una part del cos.

Suposo que s’entén, però us l’explico. Si quan teníem vint anys venien els grisos -que no eren només un color-. És a dir, si venien les forces d’ordre públic amb porres (com a l’1 d’octubre però en gris) doncs què fèiem? Sortir corrent cametes ajudeu-me.  Ara diem més, sortir per cames, però no em negareu que demanar-li a les teves pròpies cames que t’ajudin a fugir, ja sigui d’un perill o d’una situació compromesa, és entranyable.

Ara que soc gran i les cames em pesen també ho faig això de parlar-hi. Per exemple, si estic al sofà i m’he d’aixecar els dic: Va vinga, cames! A la una, a les dues i a les tres! I em llevo. De moment em fan cas i que duri!.

NO MOCAR-SE AMB MITJA MÀNIGA

M’agrada aquesta frase feta tot i que reconec que fa temps que ja no l’empro.

Vol dir que, si algú no es moca amb mitja màniga, és una persona esplèndida, no gens mesquina i que ho vol fer tot en gran.

Alguns exemples perquè ens animem a recuperar-ne l’ús: El casament que van fer l’Anna i el Ricard deixa clar que no es moquen amb mitja màniga, va ser espectacular!

O bé: Aquí no ens moquem amb mitja màniga, si hem de fer una casa nova, fem-la bé, amb tots els ets i uts!

És curiós que la frase és en negatiu només. Vull dir que si algú no és esplèndid i és mesquí o pobre, no diem pas que es moca amb mitja màniga.

M’agradaria saber-ne l’origen. Algun dia el buscaré però mentrestant m’imagino que els mocadors no eren gens habituals entre els pobres i la gent s’eixugava els mocs amb la part de la roba de la màniga que va del colze a la mà -la mitja màniga-. Era pràctic per a l’hivern (brut, però pràctic)  i no em vull imaginar com s’ho feien a l’estiu!

NO SABER-NE DE LA MISSA LA MEITAT

Aquesta dita sí que encara la sento sovint. I és de les que va bé quan sabem alguna xafarderia, això que ara en diuen “coti”.

No saber de la missa la meitat vol dir que s’ignora la part principal d’un assumpte, o sigui, que no es tenen tots els elements per jutjar alguna cosa.

Per exemple: A tu t’estranya que l’hagin acomiadat però és que no en saps de la missa la meitat. Si sabessis tot el que jo sé, ja no t’estranyaria tant!.

I és que abans la missa ens la sabíem tota, en llatí i amb tots els detalls!

També i relacionada amb missa, tenim: Arribar a misses dites que ja s’entén prou bé: arribar tard, no ser-hi a temps. Si no ens afanyem, arribarem a misses dites.

I encara una altra que també diem però ja no tant: Dir missa que, a més del seu significat normal, és a dir, celebrar l’Eucaristia, també vol dir, que no farem cas d’alguna prohibició i que farem la nostra voluntat sense tenir en compte cap altra opinió. Per mi ja podeu dir missa que jo aniré de viatge encara que no us agradi!

LA PATULEIA FA MALESES

Espero que aquesta frase encara l’entengui bastant de gent. Pel que fa a malesa, és sinònim de malifeta però més antiga. Abans els nens feien maleses i no pas malifetes (almenys al meu entorn). Si la mare els deixava una estona amb la veïna, segur que els deia: I no feu maleses, eh!

Patuleia és tota una altra cosa. Evidentment que vol dir criatures,  quitxalla, mainada, canalla, menudalla, brivallada... però no em negareu que és una paraula molt dolça (potser perquè acaba en tres vocals).

És curiós que l’altre sentit que he trobat de Patuleia és el de gent indesitjable i bandada de ganduls.

I també tenim un altre sentit de Canalla que també vol dir gent dolenta i menyspreable.

Jo no vull treure conclusions però pobres criatures... potser és perquè feien maleses...