Aquesta expressió no és pas que s’estigui
perdent, però m’ha semblat adient avui per celebrar les 100 primeres
publicacions d’aquest blog setmanal: 100 setmanes, 100 posts, i més de dos
anys, des del maig de l’any 2021.
N’estic contenta! M’agraden els hàbits i aquest
de fer-vos arribar una frase feta o una paraula cada setmana m’ha servit per
cercar, recercar, redactar i parlar amb molts de vosaltres sobre el tema comentat: que si ja no es diu, que si encara la diem, que si la dèiem però ara
ja no, que si no l’he sentida mai a la vida, que si quasi que ja no la recordava,... i
a més les coincidències (o no) en els àmbits lingüístics on m’he mogut al llarg de la
vida: Barcelona, Reus i Alforja.
Vull donar les gràcies a totes aquelles persones
que m’envieu frases per comentar. Entre tots m’heu fet una llista tan gran que
espero que, a ritme setmanal, les pugui anar fent. L’esperança de vida és més llarga,
diuen. De vegades no les comento perquè les he de sentir com a “meves” és a dir
que, en un moment o altre de la meva vida les hagi fet servir. I l’altra
condició és que tingui la sensació que s’estan perdent i que, per tant, les
vull reivindicar.
Estar al cent per cent és difícil
però jo ja em conformo amb què de mica en mica s’omple la pica i aquí
caic, allà m’aixeco o bé a
poc a poc i bona lletra (amb l’ordinador això ho tinc assegurat!) pugui
seguir per moltes setmanes més explicant-vos Coses que penso com
diu el subtítol del meu blog.
