N'HI HA UN TIP I UNA OLLA PLENA!

Tampoc l’he sabuda trobar aquesta expressió però no em negareu que és molt gràfica i s’entén força bé.

Res a veure amb el menjar, tot i que el lèxic hi estigui relacionat. N´hi ha un tip i una olla plena! vol dir (o jo ho entenc així) que hem arribat al límit de la nostra paciència amb una determinada situació i que ja no podem més i ens hi volem rebel·lar. Un exemple podria ser: Ja n’hi ha prou! El poble sempre hi és però volem que els polítics vagin units i puguem fer la independència ben aviat!. N’hi ha un tip i una olla plena! Fa cinc anys i encara som on érem!!

Més que tips, doncs, i encara molt més que hi podríem estar perquè l’olla està plena...

FER SOPES AL CAP

Em pensava que aquesta expressió la deia tothom i m’ha sorprès no trobar-la documentada enlloc. O potser no ho he buscat prou!!

Entenc que Fer sopes al cap vol dir que determinada persona et farà fer tot el que ella vulgui, et convencerà de fer-ho i, a més, tu ho faràs a gust!

L’exemple més típic que he sentit és la frase referida als néts envers els avis: Ui, el Biel! Li fa sopes al cap a son avi! Li fa comprar joguines i només vol menjar les coses que a ell li agraden!

La imatge que em ve al cap és que el cervell no és el que regeix els actes sinó que algú ens n’ha fet sopes i farem el que aquesta persona vulgui sense tenir possibilitat de contradir ni de recontradir!.

DIJUNI

Aquest mot me l’ha recordat el meu amic Joan i això vol dir que ell també el diu.

Veig que dijuni és una varietat de dejuni que seria la paraula més acceptada. Però jo deia i encara dic dijuni.

Té dos sentits, d’una banda vol dir el dia abans és a dir la vigília: El tió es fa cagar el dijuni de Nadal.

I d’altra banda té el sentit de dijunar o dejunar, és a dir, no prendre aliments durant un temps més o menys llarg.

Són curioses les llengües, en català, el desdejuni, sinònim d’esmorzar, seria trencar el dijuni de les hores anteriors que hem dormit i que, per tant, hem dijunat.

En francès passa el mateix, jeûner, vol dir fer dijuni i, per tant, el trenquem amb el petit déjeuner (l’esmorzar).

En castellà també tenim ayunar i desayunar, que fan exactament el mateix procés.

I en anglès la paraula fast que coneixem com l’adjectiu ràpid, resulta que, com a nom i verb, vol dir dijuni i fer dijuni. O sigui que veiem claríssim que quan esmorzem -breakfast-  també trenquem el dijuni.

VENTURER

Aquest adjectiu sí que ja no l’he sentit mai més. Vol dir de segona mà, d’ocasió. L’últim record que tinc de fer servir aquesta paraula és de fa més de 60 anys. Vaig heretar una bicicleta dels meus germans (per tant, ja era de quarta mà!). Però resulta que quan la van comprar ja era una bicicleta venturera  i això vol dir que vés a saber quanta gent l’havia fet servir abans!!

Abans era normal que molta gent no tingués possibilitat de comprar-se un rellotge o qualsevol altra cosa de valor i el compraven venturer.

Ara estem en una cultura de consum dual, d’una banda fem servir moltes coses d’ “usar i llençar” i d’altra, hi ha botigues de segona mà per alguns objectes, roba i llibres, per exemple.

El que sí que ha aguantat és el comerç de cotxes de segona mà i, molta gent, avui en dia, es compra un cotxe venturer. Jo mateixa en vaig tenir un, era un R5 vermell. És clar que llavors ja no en vaig dir venturer sinó de segona mà. Llàstima que es perdi aquesta paraula, és més curta i a mi em suggereix que l’objecte en qüestió ja ha tingut moltes ventures i aventures abans d’arribar a les meves mans.

NI OBLIT NI PERDÓ

Avui em salto la meva norma de parlar de frases o paraules que ja no es diuen o que sembla que es van perdent. I com que tota norma té la seva excepció, avui parlaré de l’1 d’Octubre del 2017.

Tots ja sabem què vam fer, com ho vam fer i on estem després de cinc anys. Tots i cadascun de nosaltres sabem quina evolució hem fet en aquests cinc anys: Il·lusió, emprenyamenta, desil·lusió, reil·lusió, remprenyamenta...però el que tinc clar és que tots els que hi érem -i espero que molts més- continuem volent un país lliure i nou on ens puguem il·lusionar i emprenyar però sense dependre d’un altre país.

No entraré en discussions polítiques - Déu mos en reguard!! -  No sé si es podia fer una DUI o si no es podia fer. Si tindríem reconeixements internacionals o estaríem més sols que la una, però l’empenta de la gent és la que ho tira tot endavant. Ningú no ens regalarà res i quan estic pessimista penso que jo ja no veuré una Catalunya independent. Però, tot i així, vull fer tots els possibles per veure-ho. És per això que avui seré a l’Arc de Triomf per constatar que tot i el nostre desencís, continuem volent allò que volíem: Una Catalunya independent!!.(les dues expressions en negreta també són de les que es van perdent...no me n’he pogut estar!).