MANTECAU

Quin greu de no trobar-la als diccionaris catalans, aquesta paraula! Ja veig que és un castellanisme. He trobat mantecado helado al diccionari castellà i expliquen que la diferència entre un helado i un mantecado helado és que el primer es fa només amb gel i el segon amb llet i gel. Ni idea!

Quan jo era petita menjàvem mantecaus i, en un moment determinat, vam passar a menjar gelats. Ni idea de com devia evolucionar el mot però va ser així!

Recordo que pel meu carrer, el de l’Estrella, a Reus, cada tarda a l’estiu passava el “mantecauero” i anava cantant: “Mantecao helao” i alguns dies me’n deixaven comprar un de dos rals (50 cèntims de pesseta). La màquina de fer els mantecaus em tenia el cor robat. Era de metall, es posava una neula al fons, s’hi empastifava el gelat i al damunt una altra neula i llavors, amb un cop de mà del mantecauero, i com per art de màgia, sortia un mantecau de la maquineta. I eren tan bons...

EMBULLAT

Aquesta paraula jo la relaciono amb els cabells. Quan érem petits i se’ns feien nusos als cabells: els teníem embullats. Avui en dia potser es diu més enredats.

El suavitzant després del xampú no existia (o, si més no, a casa no el conexíem) i, com a màxim, ens posaven una mica de vinagre per fer els cabells més fins.

Ara, si em descuido del suavitzant després del xampú, tinc uns embulls tan grans que la pinta no corre! I he de tornar a rentar-lo adequadament. De vegades penso que tot plegat, ens creem necessitats ja que, si abans no fèiem servir el suavitzant perquè el desconeixíem, en quin moment devíem començar a usar-lo i a fer-lo quasi imprescindible?

És curiós que he trobat cabell enredat i troca de llana embullada. Jo ho dic justament al revés:

Tinc el cabell embullat perquè m’he descuidat el suavitzant.

Se m’ha enredat la troca de fil mentre feia ganxet.

RAI: AIXÒ RAI! ENCARA RAI! TU RAI! ARA RAI! MALAMENT RAI!

Que maques totes aquestes expressions amb RAI. Espero que no es perdin del tot però tinc la sensació que no les emprem prou sovint. I mira que són expressives! Però què és un RAI? Ho he buscat i, entre d’altres accepcions (la foto, per exemple), ens diu que és una interjecció, una partícula  per indicar que una cosa no importa, és fora del cas tractat o que es pressuposa l’evidència.

Us posaré un exemple amb cadascuna de les que he esmentat, tot i que d’expressions segur que encara n’hi ha més.

M’he deixat les ulleres de sol! – Això rai! Et deixo les meves que en tinc dues.

Doncs encara rai que hauria pogut ser molt pitjor.

Tu rai! Que totes et ponen! (Com es poden dir tantes coses en tan poques paraules!)

Ara rai que tenim rentadores, de petita havíem d’anar a rentar al bassot.

Malament rai! Li han denegat el crèdit i no podrà fer el projecte.

ON TANCA, AQUEST?

Aquesta expressió sí que ja no l’he sentida mai més des dels anys 50 o 60 del segle passat. Ens hem de situar a Alforja, per Sant Miquel, diada de la Festa Major. Hi havia un munt de balls i actes festius. El jovent anava de poble en poble i recordo que venien molts forasters - especialment nois- a passar els dos o tres dies de la Festa Major. Llavors de cotxes i de motos no n’hi havia gaires i de transport públic, poc, només el cotxe de línia i poc sovint.

Quan veien algú que no coneixien i que havia vingut de Festa Major per veure si trobaven algun noi o alguna noia que els fes peça, la gent del poble es preguntava:I aquest on tanca? És a dir, volien saber en quina casa del poble vivia (on tancava) durant els dies de festa. Ja podeu veure que ni pensions ni hotels ni fondes. Senzillament la gent de fora tancava en alguna casa que, per parentiu o coneixença, els acollia durant aquests dies.