DONCS JA HA ARRIBAT LA JANA!!

I aquesta no és cap dita o expressió que s’estigui perdent!. Tenim una nova neta, la Jana, la germana de l’Abril. Es portaran quasi bé tres anys i espero que, com en el meu cas, tenir una germana sigui per a elles una de les millors coses del món.

La Jana va néixer el dimecres de matinada o sigui que JA té tres dies. És molt bonica però ves que us he de dir jo!

Tot ha anat molt bé, gràcies a Déu i ja són a casa seva.

Jana preciosa, l’àvia t’explicarà contes (molts!), jugarà amb tu, et pentinarà, et portarà a passejar, t’ensenyarà a fer ganxet i, encara que no et faré macarrons (això ho deixem per a l’avi), quan siguis més grandeta et donaré croissantets de xocolata!

Tens uns pares i una germana que t’estimen amb bogeria i una família i uns amics que estaran amb tu i per tu!

BENVINGUDA A LA VIDA!!

 

BEU MÉS QUE UN TERRAT NOU

Aquesta dita ja s’entén bé i no calen gaires explicacions. Si et diuen aquesta frase vol dir que als ulls de la persona que t’ho diu, beus més del compte o directament, ets un borratxo.

Però per què un terrat nou “beu” més que no pas un terrat vell? Doncs perquè el material del terrat nou absorbeix tota l’aigua de pluja que cau i és tan porós que s’ho empassa tot com si fos una esponja.

Imagino que al cap d’un temps, el terrat nou ja no ho és tant de nou i ja no és tan porós com abans.

Altres maneres de dir que beus molt:

Portar una merda com un piano

Anar trompa

Portar una turca

Anar gat

Anar pet

Però la que m’ha fet més gràcia és Portar una mantellina perquè no sé pas d’on deu venir...

Ah! i un dia parlaré de les mantellines que hi deu haver molt jovent que ja no deu saber què vol dir.

ANAR AMB UNA SABATA I UNA ESPARDENYA

Vol dir fer les coses amb mitjans insuficients. De qualsevol manera, sense l’ajut ni el suport que caldria per fer una feina ben feta, amb tots els ets i uts!.

En aquest país, de voluntat no ens en falta però al final sempre acabem fent les coses amb una sabata i una espardenya!  I tot i així, de vegades les fem i les fem molt bé! Imagineu-vos com les faríem amb més mitjans i no tanta bona voluntat.

Com sempre, m’agrada saber l’origen de la dita i, en aquest cas, voldria dir “vestir-se de manera descurada”. Molt lògic, o portem sabates o portem espardenyes però el que no pot ser és que anem amb un calçat de cada manera!.(De moment!, perquè ja sabem que només que es posés de moda... o que siguin els dies del Carnastoltes)

La foto que il·lustra aquest post no són pas una sabata i una espardenya sinó que són una vamba i una espardenya però estareu d’acord que moltes de les vambes d’avui dia són més “valuoses” que moltes de les sabates!

A CADASCÚ EL QUE SIGUI SEU I A ROBAR EL QUE ES PUGUI

Aquesta frase sí que l’he trobat documentada i vol dir allò que sembla que vol dir: Tenim el que tenim i és ben nostre però si es pot tenir alguna coseta més... fent trampes en els comptes, no tornant allò que devem, aprofitant que ara no mira ningú, fent-se el distret en els impostos, és a dir ROBANT, doncs mira! Tot això que tindrem de més!

L’instint de robar deu ser més propi de les terres del sud. Em va estranyar moltíssim, la primera vegada que vaig anar a Anglaterra, el fet de veure les ampolles de llet a la porta de les cases i que ningú els les robés. O els diaris que els repartidors llencen a les portes de les cases americanes, segons veiem a les pel·lícules, i que només agafen els seus legítims propietaris.

Aquí a casa meva ja m’han pres dues vegades l’estora de netejar els peus abans d’entrar al pis i ara ja no n’hi poso cap més. I ja em direu quin poc valor deu tenir una estora ja usada!