Vol dir fer les coses amb mitjans insuficients. De qualsevol manera, sense l’ajut ni el suport que caldria per fer una feina ben feta, amb tots els ets i uts!.
En aquest país, de voluntat no ens en falta però
al final sempre acabem fent les coses amb una sabata i una espardenya! I tot i així, de vegades les fem i les fem
molt bé! Imagineu-vos com les faríem amb més mitjans i no tanta bona voluntat.
Com sempre, m’agrada saber l’origen de la dita i, en aquest cas, voldria dir “vestir-se de manera descurada”. Molt lògic, o
portem sabates o portem espardenyes però el que no pot ser és que anem amb un
calçat de cada manera!.(De moment!, perquè ja sabem que només que es posés de
moda... o que siguin els dies del Carnastoltes)
La foto que il·lustra aquest
post no són pas una sabata i una espardenya sinó que són una vamba i una
espardenya però estareu d’acord que moltes de les vambes d’avui dia són més “valuoses”
que moltes de les sabates!
Si la cosa no canvia (que ho dubto molt) la política que fem a Catalunya acostuma a ser feta amb "una sabata i una espardenya", O sigui, un nyap.
ResponEliminaO alguns potser van delcalços!
Elimina