TORNAR AMB EL MORRO EIXUT

Tornar, marxar o quedar-se amb el morro eixut. Aquesta frase vol dir que el que torna o marxa o es queda amb el morro eixut no ha aconseguit allò que pretenia.

L’exemple que he trobat m’ha fet gràcia:

Què t’hi jugues que li dóna carabassa i se n’ha d’anar amb el morro eixut cap a casa?

Dic que m’ha fet gràcia per això de donar carabassa. Jo diria que tampoc ja no es diu ara. Donar carabassa es deia quan algun noi (sempre era el noi) proposava a una noia de ser nòvios i, si a ella no li feia gràcia la relació, doncs li donava carabassa. Almenys les noies d’una determinada societat tenien el dret a decidir en aquest aspecte. Però depenia de molts factors perquè també a casa nostra es feien matrimonis de conveniència per temes de terres, hereus i pubilles i en d’altres casos.

He trobat altres expressions amb morro (que de fet, és el conjunt de boca i nas):

Tenir molt de morro: tenir barra.

Ser del morro fort: ser molt tossut, que no es deixa conduir pels altres.

Ser del morro fi: molt remirat i delicat en el menjar.

Fer morros: estar enfadat.

CAURE CAIRATS DE PUNTA

Aquesta expressió sí que ja l’he perduda del tot.

A casa se’n parlava dels cairats però ara he hagut de mirar el diccionari per recordar ben bé què eren.

Un cairat és una biga petita i escairada utilitzada en la construcció tradicional de cases. Per això parlaven de cairats podrits o bé que s’havien de canviar uns cairats. A casa érem paletes. Dic érem perquè tots hi col·laboràvem una mica en l’empresa. Jo acompanyava el pare d’obra en obra i m’hi fixava molt. Ah i també feia les factures i portava l’arxiu. Tenia tres arxivadors: Facturas Pagadas, Facturas a Pagar  i Albaranes. (Ni això no sabíem escriure en català). O potser sí però com que els arxivadors eren al despatx i hi passava molta gent de fora de casa, potser valia la pena no “significar-se”.

Recordo que deien Cauran cairats de punta i jo ho associava amb la meteorologia i m’ho imaginava molt gràficament: Plovia tant i les gotes eren tantes i tan grosses que semblaven cairats de punta que haguessis d’esquivar perquè no et fessin mal. Però tot això m’ho inventava jo perquè ara que he cercat l’expressió, he vist que vol dir: presentar-se grans dificultats.

Doncs m’hauré de quedar amb el dubte de saber en quin sentit ho deien!

TALLAR UN CABELL A L'AIRE I ALTRES PÈLS RELACIONATS

He buscat aquesta dita que feia anys i panys que no sentia i he vist que prové de les Illes Balears.

El seu sentit és: ésser molt viu d’enteniment, tenir gran perspicàcia . Doncs és exactament això. Si parlem d’un noi que és molt llest, podem dir: El Jordi és tan llest que talla un cabell a l’aire! (la qual cosa, per cert, ha de ser ben difícil!).

I seguint amb els cabells:

No tenir un pèl de tonto!. Aquesta ja s’explica tota sola. Persona llesta.

Pels pèls: vol dir gairebé, faltar poc: Van agafar el tren pels pèls, deu segons més tard i ja hauria marxat.

Amb pèls i senyals: amb tota mena de detalls.

Agafat pels pèls: treure conseqüències a partir d’un punt de vista molt relatiu: La interpretació d’aquesta llei està agafada pels pèls, també podria tenir un altre sentit.

Prendre el pèl:  aquesta sí que tothom l’entén.

Pèls de punta: se’ns posen així si ens esborronem o tenim molta por.

Sense pèls a la llengua: ben clar, sense embuts.

Doncs ja està! I que no ens  trobem cap pèl a la sopa!!

FER MOROS

Aquesta expressió em costava de fer-la, tot i que encara és ben viva, pel tema d’allò que, avui en dia, tot ha de ser políticament correcte, obsessiu des del meu punt de vista. Però això és un altre tema.

Doncs m’he endut una bona sorpresa en veure que, segons la documentació que he trobat, qui feien moros eren ...els cristians!

Jo em pensava que fer moros volia dir, fer trampes, sostreure una petita quantitat... I sí! ja és això però resulta que segons Joan Amades, Fer moros vol dir:

“Estafar, fer comptes bruts i tèrbols. Recorda la convivència del nostre poble amb el musulmà invasor, molt més ric que nosaltres. Els cristians molt sovint havien d’anar a manllevar diners als alarbs (àrabs) amb la benavolença de les autoritats.”

Deixa clar doncs, que els cristians o el poble envaït anaven a fer moros als moros!

VES-TE'N ANTON, QUE EL QUI ES QUEDA JA ES COMPON

Doncs aquesta frase feta em sembla que també és de les que ja no la sento a dir gairebé mai tot i estar ben documentada.

Vol dir que ningú no és imprescindible i que ens sap molt de greu que una persona estimada es mori però s’ha de saber tirar endavant sense ella.

Em fa gràcia perquè, en els temps passats, la dona, quan es quedava viuda, ho tenia més difícil econòmicament però no pas a nivell de seguir endavant amb la vida. Les dones eren quasi exclusivament les que portaven la casa i els fills i això, per sort, també ha canviat molt!. Els homes viudos normalment es casaven altre cop ben aviat, sobretot si hi havia criatures petites.

I dic que em fa gràcia perquè la dona quan se n’anava l’Anton, s’havia de compondre i recompondre per tirar endavant. I la dita és així amb Anton i suposo que és pel fet que hi ha un major nombre de viudes que de viudos, perquè si no fos així, la frase podria ser: Ves-te’n Roser que el qui es queda ho farà bé!