Aquesta expressió sí que ja l’he perduda del tot.
A casa se’n parlava dels cairats
però ara he hagut de mirar el diccionari per recordar ben bé què eren.
Un cairat és una biga petita i escairada
utilitzada en la construcció tradicional de cases. Per això parlaven de cairats
podrits o bé que s’havien de canviar uns cairats. A casa érem paletes. Dic érem
perquè tots hi col·laboràvem una mica en l’empresa. Jo acompanyava el pare
d’obra en obra i m’hi fixava molt. Ah i també feia les factures i portava
l’arxiu. Tenia tres arxivadors: Facturas Pagadas, Facturas a Pagar i Albaranes. (Ni això no sabíem
escriure en català). O potser sí però com que els arxivadors eren al despatx i
hi passava molta gent de fora de casa, potser valia la pena no “significar-se”.
Recordo que deien Cauran cairats de punta
i jo ho associava amb la meteorologia i m’ho imaginava molt gràficament: Plovia
tant i les gotes eren tantes i tan grosses que semblaven cairats de punta que
haguessis d’esquivar perquè no et fessin mal. Però tot això m’ho inventava jo
perquè ara que he cercat l’expressió, he vist que vol dir: presentar-se
grans dificultats.
Doncs m’hauré de quedar amb el dubte de saber en
quin sentit ho deien!
ResponEliminaJo això només ho he sentit a Reus! A Tarragona no n'hi deuria haver de cairats!
Mentre ho hagis sentit a Reus i no només a mi!
EliminaSí Neus. La conec. A casa, el pare ho deia. Ell es referia s ploure molt. A bots i a barrals, que és una altra d'aquestes.
ResponEliminaSí, jo també l'entenc en aquest sentit tot i que ara, la meva cosina m'ha recordat que a Alforja ho deien si, per exemple, una criatura s'havia portat malament, li deien: Ja veuràs quan vinguin tons pares, cauran cairats de punta!
EliminaJo també ho recordo en el sentit que quan et portaveus malament et podien dir: "quan arribi ton pare, cauran caritats de punta!"
ResponEliminaAixò mateix!!
Elimina