FALTAR

Faltar, el trobo dolç i tendre aquest verb. És un eufemisme per dir que algú ha mort o que ho farà algun dia. Jo encara el dic però ara ja menys perquè quan tens una certa edat, per parlar de la mort potser ja no ens cal cap eufemisme.

Però sento gent que diu, per exemple, a la seva parella: El dia que em faltis, no sé com m’ho faré. No em digueu que no sigui entendridor!. Quan siguis mort, com et trobaré a faltar! seria la versió sense eufemisme!.

Però és cert que dir a una persona que un dia serà morta, encara ens costa. Preferim dir, el dia que em faltis, el dia que ja no hi siguis... i el millor és que, quan es diu, es dona per fet que serà l’altra persona la que ens faltarà. És cert que també he sentit la versió de l’altra part però, en aquest cas, potser no és tan tendra: Ja ho veuràs ja quan jo et falti, busca-te’n un altre de seguida perquè tu sol no sé com t’ho faràs!

LLEVAR EL LLIT

He trobat aquesta expressió en el sentit que la dèiem abans, és a dir, treure tota la roba del llit. En el DIEC ho dona només com a “lleva el nen que ja és tard!”. és a dir: fes-lo aixecar del llit. Però al DCVB hi ha també el sentit de Llevar el llit: desfer-lo, alçar els matalassos i el tapall. He buscat tapall i és roba que cobreix el llit.

El procés de llevar el llit no era un procés qualsevol i implicava molt de temps en funció de la quantitat de llits que hi hagués a la casa.

Llevar el llit:  treure l’edredó, el cobrellit, les dues mantes, el llençol del damunt, els coixins i el llençol de sota. Això a l’hivern, a l’estiu t’estalviaves les dues mantes i l’edredó. Un cop ja ho havies llevat tot, havies d’aixecar el matalàs d’una banda i apropar-lo a la meitat del llit i agafar l’altra banda del matalàs i posar-lo damunt de l’altra, amb la qual cosa quedava el matalàs caragolat al damunt del sunyer. Llavors ho havies de deixar una estona perquè es ventilés. Temps que podies aprofitar per anar a llevar els altres llits.

I llavors venia la segona part, o sigui, fer el llit que començava sempre vigilant que el matalàs hagués quedat girat, és a dir, baixant-lo pel costat oposat d’on l’havies llevat. I el procés era l’invers: llençol de sota, llençol del damunt, les mantes, treure la gira del llençol per damunt de les mantes, el cobrellit i l’edredó. Els pijames i les camises de dormir els havies de plegar i posar-los ben posats sota el coixí quan el llit estava fet. Vaig estar molt contenta d’anar a treballar als 15 anys i acabar amb la meva obligació de fer aquesta tasca!!

Llevar els llits ja no ho he fet MAI MÉS!. He continuat fent els llits però amb matalassos que no es toquen (almenys cada dia!) i fundes nòrdiques que, si no existissin, s’haurien d’inventar!.

ANAR A JOCA

Me la va recordar el meu nebot i col·lega Xavier. Nebot perquè és fill de ma germana i col·lega perquè som filòlegs els dos. Ell en català i en anglès i jo només en anglès. Sempre em comenta aquestes expressions i em fa molt de suport ja que, de fet, vam viure els seus primers vuit anys junts. Llavors, encara que era molt petit, ja s’hi fixava en això de les paraules i les dites i moltes li sonen perquè teníem el mateix entorn.

Doncs Anar a joca o anar a joc vol dir anar a dormir. En principi es veu que es referia als animals, i especialment a l’aviram i als ocells. Els moixonets ja se’n van a joca.

Però  també ho diem -o ho dèiem- per a les persones: L’altra dia tenia tanta son i estava tan cansada que a les nou ja me’n vaig anar a joca!

BONA DIADA A TOTHOM!

PORTAR-SE L' OLI

Aquesta expressió sí que l’he trobada ben documentada i si la comento és perquè tinc la impressió que s’està perdent.

Portar-se l’oli vol dir que es tenen les qualitats que calen per reeixir. Es refereix a una persona molt espavilada.

Un exemple que recordo: Aquesta noia es porta l’oli. Ha entès la feina en un tres i no res i ja és absolutament autònoma.

Però també l’expressió té un sentit negatiu que jo desconeixia i és que també es diu que una persona es porta l’oli  si va amb males intencions.

Jo, que soc positiva de mena. no l’he emprat mai en negatiu i estic segura que és fruit del fet que, si una persona és espavilada i llesta i sap tirar endavant, és a dir que es porta l’oli, sempre hi haurà el gelós i envejós de torn que vulgui fer-nos creure que la persona en qüestió -tan llesta i eixerida- va amb males intencions. Com a societat i, en general, no tenim remei! L’enveja i el desconeixement fan molt de mal!