diumenge, 12 de maig del 2024

ENCATERINAR, ENCANTERI I ENCANTAR

Encara que sembla que tinguin el mateix origen jo no les veig del tot relacionades aquestes paraules però el que sí que és cert és que s’estan perdent del tot, almenys les dues primeres.

Encaterinar vol dir seduir, enamorar, embadalir... i no em digueu que no és una paraula ben bonica. Posarem un exemple: l’Anna amb les seves paraules i la seva manera de fer el tenia ben encaterinat.

I en canvi, encanteri està més relacionat amb un sortilegi, com un ritu màgic. El mag els va fer un encanteri i van quedar meravellats.

Potser encanteri encara l’entenen més els petits que els grans perquè en alguns contes de fades, els encanteris i els mags hi són força presents.

I finalment tenim encantar que vol dir captivar, plaure. Aquí el fenomen és al revés: estem deixant de dir: Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt i cada dia sentim més gent que diu: Aquesta pel·lícula m’ha encantat.

Doncs estem encantats que us encanti l’encanteri i, si pot ser, que us encaterini



dissabte, 4 de maig del 2024

EL TEMPS DEL RELLOTGE

No entenc com, amb tantes paraules que tenim (i digueu-me a mi que faig el Paraulògic cada dia!), hàgim de tenir el mateix mot, TEMPS, tant per designar la durada de les coses com per a la meteorologia.

Avui parlaré de dites relacionades amb el temps dels rellotges.

Arribar a tal i quina hora: he vist que només es diu en algunes comarques del sud. El significat és molt tard.

A tres quarts de quinze: Tant vol dir tard com estar descentrat: Han arribat a tres quarts de quinze i ja no quedava ningú a la festa. O bé: Aquesta noia té el cap a tres quarts de quinze, es distreu per qualsevol cosa.

No és cap hora: Sempre és una hora o altra però qui diu aquesta frase vol dir que encara és aviat, que encara queda temps... Que ja marxeu? – No, que encara  no és cap hora! Ja marxarem més tard.

No tocar ni quarts ni hores: el sentit és desvariejar (verb que també es perd). Mira que era assenyat el Robert però fa una temporada que no toca ni quarts ni hores.

A bona hora: vol dir aviat i també el seu contrari, a destemps o a deshora. Suposo que el to és el que li dona la ironia. Si no hi vas a bona hora, no et rebrà pas (ben aviat).I el contrari: A bona hora arribes tu! Ja han marxat tots!

En mala hora i en bona hora: també dos contraris que s’entenen molt bé: En mala hora et vaig conèixer o bé: En bona hora vas fer cap a la meva vida.

I ja està! Se m’ha fet l’hora de plegar!