ESGATISSAR-SE

He trobat ESGATINYAR-SE però també dóna com a sinònim ESGATISSAR-SE que és la que m’ha recordat mon germà Miquel i que jo quasi ja havia oblidat.

Vol dir barallar-se lleugerament sense arribar a ferir-se greument. Etimològicament deriva de gat.

Aquest verb sí que em sembla que ja el fa servir molt poca gent però abans el tenia ben viu a la meva parla. Però abans vol dir que fa 50 anys i les llengües canvien i s’engreixen amb moltes paraules noves i en perden moltes altres que cauen en desús.

Us poso un exemple de la paraula en qüestió: Els veïns tot el dia s’esgatissen. No paren de cridar i de barallar-se!

FOTRE'S UN MAL TANTO!

 Aquesta expressió es refereix a una dissort, una desgràcia o un cop funest. En el meu cas ha estat un cop funest, tan funest que em vaig desmaiar i vaig caure a plom damunt d’un moble i em vaig obrir el front. Encara hagués pogut ser pitjor i sempre s’han de donar gràcies a Déu. Ja està passat i progresso adequadament.

O sigui que em vaig fotre un mal tanto. Es veu que tanto és un castellanisme però l’expressió l’he trobada molt ben documentada als diccionaris.És curiós que hi ha un mal tanto i també hi ha un bon tanto. Són sinònimes les expressions però un mal tanto fa "més mal" i un bon tanto més aviat es refereix a la mida o abast de la lesió.

SER DEL NOSTRO BRAÇ

Si bé no ho he trobat  com a expressió, sí que una de les accepcions de braç és: Posició social i econòmica: Cada ú deu gastar segons el seu braç.

I és en aquest sentit que l’entenc jo. Ser del nostro braç vol dir que determinada persona o família comparteix amb nosaltres la mateixa posició social i econòmica. Era un temps en què tots sabíem de quin braç érem i com que no estiràvem més el braç que la màniga, tot quedava molt clar.

Els exemples que recordo sempre són en negatiu, és a dir, sempre érem del braç inferior amb els que ens comparàvem. En una parella de nuvis que començava a sortir, sempre s’havia de mirar que fossin del mateix braç perquè si no, hi havia un abisme (cultural, econòmic...) molt difícil de solucionar: Aquest noi no és del nostro braç i serà difícil que us arribeu a entendre bé... O personalment recordo que anava a una escola que, a finals dels anys cinquanta, “no era del nostro braç” i vaig viure la diferència de tracte a un braç o a l’altre. Afortunadament això també ha canviat molt.

DE L' ALTRE MÓN TORNARIA!!

Aquesta expressió no l’he sabut trobar documentada i tampoc no  la   coneixen  els amics a qui, de moment, ho he preguntat. Però jo no me l’he inventada pas i a casa la dèiem. La persona que la deia volia dir que tenia intenció de fer una cosa, sí o sí!. Que, passés el que passés, compliria el que havia dit i fins i tot estava disposat  de tornar de l’altre món per fer-ho!

La feien servir els pares quan dubtàvem d’alguna cosa que ens diguessin o prometessin. Per exemple, Pare, pare que em portarà a donar un tomb amb la Iso? (els tractava de vostè!). Pels que no ho sapigueu, la Iso és la moto que teníem als anys cinquanta i que surt a l’entrada anterior d’aquest blog. Doncs bé, si la resposta del pare era: Ara no puc, que tinc feina. Però diumenge sí que t’hi portaré. I si jo deia: No! Que encabat em dirà que ha de fer una altra cosa ... I la resposta del pare: No pateixis que de l’altre món tornaria!! (per portar-me a donar el tomb amb la moto). Això sí que és un pare complidor!