CORNELLS

Aquesta paraula no l’he trobada pas en el sentit que jo l’entenc. Als diccionaris diuen que un cornell és un marit banyut o bé una planta i que una cornella és un ocell. Res més lluny del significat que tenia per a mi i dic tenia perquè és veritat que fa anys i panys que ja no l’he sentida. Per sort, el meu germà Miquel m’ha dit que sí, que aquesta accepció no me l’he inventada pas jo i que ell també ho diu.

Per a mi els cornells són pedres arrodonides per l’aigua i que, per tant, es troben a les vores de mars, rius i rieres. Pedretes de riu, vaja. Jo els conec perquè recordo un xalet que va construir el meu pare al Passeig Prim de Reus, deu fer més de 60 anys i quan van acabar la construcció van omplir de cornells  tots els patis i jardins. Encara recordo el soroll dels cornells quan hi caminaves pel damunt.

MIRAR ELS SANTS

Aquesta expressió existeix i està ben documentada. El que ja no sé és si encara és viva en el nostre parlar de cada dia. I més que en el nostre parlar, en el de les generacions més joves.

El DIEC defineix l’expressió com una estampa o dibuix, especialment quan acompanya el text d’un llibre, d’una revista, etc. i l’exemple que dóna és: El llibre, no l’ha llegit pas; només n’ha mirat els sants.

El que m’agradaria saber és l’origen de l’expressió. Ho cercaré un dia o altre però ara m’agrada imaginar-me’l. Jo penso que podria ser que els pocs llibres a l’abast de la gent en temps passats, fossin això, històries de sants, verges i màrtirs i, per tant, les il·lustracions lliguessin amb el text. Com que la població acostumava a no saber de lletra, doncs només miraven els sants!!

NO ÉS CAP HORA!

Aquesta expressió existeix i està documentada però també es va perdent... I la prova és que en la primera cerca que he fet via Google, abans de passar als diccionaris, he posat No és cap hora i m’ha sortit:

 “Si no sabeu quin és el CAP que teniu assignat, podeu consultar-ho al Cercador de centres posant la ... A la majoria de CAP podeu demanar hora per Internet.” 

O sigui que ha confós cap per un Centre d’Atenció Primària on t’expliquen com demanar hora i m’ha fet riure perquè demostra que el déu Google no ho sap tot.

El sentit que jo entenc amb aquesta expressió és que és molt aviat o molt dematí i en aquesta accepció sí que l’he trobat. És curiós però, que el fet que no sigui cap hora vulgui dir que sigui molt d’hora o no tan tard com pensàvem però que una hora o altra deu haver de ser encara que no sigui cap hora!! En fi!

I com sempre un exemple: No marxeu encara que no és cap hora, quedeu-vos una estona més.

            

DE PASSATÚ

Aquesta expressió m’ha costat molt de documentar-la en el sentit que jo l’entenc. En els diversos diccionaris catalans que he cercat, només he trobat: cop que hom dóna, fluix i ràpid o bé, el que és el mateix: clatellada fluixa i ràpida.

Però això no té res a veure amb el que jo entenc quan empro aquesta expressió. Per a mi, de passatú, vol dir que és de poca qualitat, o que està fet de pressa i corrents o que és vell i qualsevol dia es farà malbé.

Finalment he trobat un autor, Antoni Serra i Bauçà, solleric, que en un dels seus llibres La insostenible levitat dels cossos, escrit el 1996, hi diu:  La vaig tornar a veure ( anava amb aquell Renault de passatú ) quan jo enfilava el camí de tots els matins a primera hora...

És exactament això, jo m’imagino que, per l’època (1996), un Renault de passatú havia de ser un 4L o un R5!

Us poso també, com sempre, els meus exemples: Era un vestit molt de passatú (ni la roba era bona ni la confecció de qualitat). O bé, Els paletes ho han enllestit en un dia però ha quedat tot molt de passatú i d’aquí a quatre dies ja veuràs com tornarem a tenir goteres!