Aquesta expressió existeix i està ben documentada. El que ja no sé és si encara és viva en el nostre parlar de cada dia. I més que en el nostre parlar, en el de les generacions més joves.
El DIEC defineix l’expressió com una estampa o dibuix, especialment quan acompanya el text d’un llibre, d’una revista, etc. i l’exemple que dóna és: El llibre, no l’ha llegit pas; només n’ha mirat els sants.
El que m’agradaria saber és l’origen de l’expressió. Ho cercaré un dia o altre però ara m’agrada imaginar-me’l. Jo penso que podria ser que els pocs llibres a l’abast de la gent en temps passats, fossin això, històries de sants, verges i màrtirs i, per tant, les il·lustracions lliguessin amb el text. Com que la població acostumava a no saber de lletra, doncs només miraven els sants!!
Això m'ho ha dit mon pare cinquanta vegades, que anaven al cine a Gironella a la postguerra i abans d'entrar miraven els sants...
ResponEliminaAh veus, això em fa pensar en una altra expressió. Nosaltres quan anàvem al cine miràvem "els quadrets" que eren fotografies de la pel·lícula que feien aquella setmana i la següent. Suposo que vosaltres en dèieu "sants" i nosaltres "quadrets". Gràcies pel comentari.
ResponEliminaTambé he fet servir aquesta expressió, però jo no ho recordo com a llenguatge infantil, com diuen els diccionaris, sinó d’adult.
ResponEliminaCom que les estampes han desaparegut de les nostres vides –almenys de la meva- ja no en fem referència. A més, ara els sants els tenim a totes bandes: tauletes, mòbils, llibres, teles... és la gran santificació!
Jo tampoc ho entenc com a llenguatge infantil. Ara estem del tot santificats! Gràcies pel comentari!
EliminaLa meva àvia paterna, tenia un llibre de la vida dels sants i la seva història. Potser també es refereix a això
ResponEliminaPotser sí!
Elimina