DE PASSATÚ

Aquesta expressió m’ha costat molt de documentar-la en el sentit que jo l’entenc. En els diversos diccionaris catalans que he cercat, només he trobat: cop que hom dóna, fluix i ràpid o bé, el que és el mateix: clatellada fluixa i ràpida.

Però això no té res a veure amb el que jo entenc quan empro aquesta expressió. Per a mi, de passatú, vol dir que és de poca qualitat, o que està fet de pressa i corrents o que és vell i qualsevol dia es farà malbé.

Finalment he trobat un autor, Antoni Serra i Bauçà, solleric, que en un dels seus llibres La insostenible levitat dels cossos, escrit el 1996, hi diu:  La vaig tornar a veure ( anava amb aquell Renault de passatú ) quan jo enfilava el camí de tots els matins a primera hora...

És exactament això, jo m’imagino que, per l’època (1996), un Renault de passatú havia de ser un 4L o un R5!

Us poso també, com sempre, els meus exemples: Era un vestit molt de passatú (ni la roba era bona ni la confecció de qualitat). O bé, Els paletes ho han enllestit en un dia però ha quedat tot molt de passatú i d’aquí a quatre dies ja veuràs com tornarem a tenir goteres!