VES SI ET PICARÀ!

Aquesta expressió no l’he trobada als diccionaris la qual cosa vol dir que potser no l'he buscat prou.

Jo reconec que en prou feines la dic però el meu amic Joan me la va recordar l’altre dia.

El context és que busquem una cosa desesperadament i no la trobem malgrat que sabem que ha de ser en aquell lloc. Llavors ve una altra persona i al dir-li que busquem tal cosa, ens diu: Mira, si és aquí! Que no ho veus? Ves si et picarà!.

O sigui que de tan a prop que la tenim hi ha el perill que ens piqui! En el sentit que ens toqui, suposo.

SER NORRIS

No sé si encara es diu perquè fa anys que no la sento, aquesta expressió.

Norris és un adjectiu que vol dir, segons el DIEC: deixat, que no té cura del seu aspecte o dels seus interessos.

Jo sempre l’he emprat amb els verbs ser i fer. Els exemples podrien ser: En Pau és molt norris, li cal un canvi d’imatge i més higiene.

O bé: Aquesta llibreta tan bruta i estripada fa norris, l’hauries de renovar!

He vist que la paraula podria derivar de en orris (anar-se’n en orris) i potser sí que ja és això però a mi el que m’ha fascinat sempre és que sembla una paraula estrangera i em pensava que era un anglicisme, però es veu que no. Pel que sembla no té res a veure amb el Chuck!

POCA ESMA! NO TINC ESMA! PERDRE L’ESMA! SENSE ESMA!

M’agrada la paraula esma. Tota la vida fent-la servir i no sabia ben bé què volia dir. Ho he buscat i m’agrada la manera com està definida: aptesa a fer instintivament, maquinalment alguna cosa. Jo l’entenc com una mena de motor o d’ànima i ja vindria a ser això.

Fem les coses d’esma sense pensar-hi, de manera automàtica. I quan no tenim aquesta aptitud és quan la cosa no va bé.

Si algú no se’n surt de fer alguna cosa que en principi és fàcil: Quina poca esma, el Jaume! No se’n surt d’arreglar el pany.

Quan estem molt cansats o aclaparats: No tinc ni esma de caminar!

Quan estem perduts, no ens sabem orientar o no sabem què fer: Han perdut l’esma! S’han fet grans i no se’n surten!

I momentàniament et pots quedar sense esma: La notícia el va colpir tant que es va quedar sense esma de contestar!.

ANAR A DISPESA

No sé si la gent jove l’entendrà aquesta expressió. Me n’adono que fa temps que no la sento. Us copio la definició: Dispesa: Casa on es dona allotjament i menjar a un grup reduït de persones per un preu convingut.

El meu pare, quan va viure a Cuba, va anar a dispesa durant set anys. També quan va ser a Reus una temporada tot sol, esperant poder baixar tota la família d’Alforja, també s’estava a dispesa. Era una manera de subsistència per a molta gent que, al tenir dispesers, podia tenir uns ingressos extres rellogant-los unes habitacions i cuinant per a ells. He vist que dispeser fa referència tant al propietari de la dispesa com al que llogava l’habitació. Aprenc moltes coses amb aquest blog!

Avui en dia, la gent que necessita un lloc on viure de manera temporal o definitiva ja no van a dispesa sinó que tenen una habitació rellogada en un pis, o comparteixen un pis d’estudiants.