No sé si la gent jove l’entendrà aquesta
expressió. Me n’adono que fa temps que no la sento. Us copio la definició:
Dispesa: Casa on es dona allotjament i menjar a un grup reduït de
persones per un preu convingut.
El meu pare, quan va viure a Cuba, va anar
a dispesa durant set anys. També quan va ser a Reus una temporada tot
sol, esperant poder baixar tota la família d’Alforja, també s’estava a
dispesa. Era una manera de subsistència per a molta gent que, al tenir
dispesers, podia tenir uns ingressos extres rellogant-los unes habitacions i cuinant
per a ells. He vist que dispeser fa referència tant al propietari
de la dispesa com al que llogava l’habitació. Aprenc moltes coses
amb aquest blog!
Avui en dia, la gent que necessita un lloc on viure de manera temporal o
definitiva ja no van a dispesa sinó que tenen una habitació
rellogada en un pis, o comparteixen un pis d’estudiants.
I tant! Una tieta meva tenia dispesers. Els va tenir molts anys i això va ajudar-la a sobreviure. Cert que ara es lloguen habitacions, però no és exactament el mateix, perquè abans els qui anaven a dispesa convivien amb els propietaris.
ResponEliminaEra això! Convivien amb els disperses. Cosa que devia tenir aspectes positius i negatius! Gràcies.
ResponEliminaJo ara sóc més d'anar d'hotel. I quantes més estrelles tingui, millor.
ResponEliminaI jo amb tu!!
Elimina