PER MÉS INRI

Suposo que hauria de ser Per a més INRI  però com que l’he trobada documentada de les dues maneres, poso la que fonèticament he dit i sentit  tota la vida, és a dir, sense la a. Crec que ja quasi s’ha perdut aquesta expressió. La paraula INRI és un acrònim de Iesus Nazarenus Rex Iudeorum. Vol dir: Jesús de Natzaret Rei dels Jueus i és el cartellet que Ponç Pilat va fer posar a dalt de la Creu de Jesucrist.

En aquest país sempre es passa d’un extrem a l’altre. Hem passat del rosari diari de quan anava a ca les monges a un desconeixement total del significat de les festes religioses per part de molts fills d’aquelles generacions a qui van empatxar de rosaris, misses, novenes i confessió setmanal. Però això ja és un altre tema.

I què vol dir aquesta expressió?  Doncs té el sentit de a més a més, per acabar-ho d’adobar. Es diu en un sentit negatiu: alguna cosa ja anava malament i per més inri passa alguna cosa que encara l’empitjora. M’ha agradat aquest exemple del DIEC ja que veiem claríssim el seu sentit: La tarda que plovia vaig relliscar i, per a més inri, vaig anar a parar damunt d’un toll d’aigua.

AL RIC I AL BOIG TOT LI ESTÀ BÉ

Doncs sí, és així. Si ets molt ric o ets boig, les conseqüències dels teus actes no seran les mateixes que serien si fossis pobre i la teva salut mental fos bona.

No sé quins eren els límits de riquesa o de bogeria quan deien aquesta frase. Ara ja fa molts anys que ja no la sento. Està documentada als llibres que he mirat tot i que he constatat que la diuen (deien?) a les Terres de l’Ebre i al País Valencià. Però jo puc afirmar que a casa la deien o sigui que, al Baix Camp, també.

El límit de la riquesa ha de ser molt alt perquè per a la majoria dels mortals qui la fa, la paga, però si tens molts calerons i bons contactes, et pots lliurar d’allò que et correspondria per una mala acció o una mala praxis. Amb el tema de la bogeria passa el mateix ja que és causa d’exculpació en una conducta no desitjada per la societat. I en aquest cas ho trobo bé sempre que el boig no ho faci veure, que tot podria passar... com en el cas del senyor de la foto. 

FOT-LI QUE ÉS DE REUS!

Crit de guerra originat en la Primera Guerra Carlina en la qual Reus era un feu liberal i els pobles dels voltants eren carlins. Els reusencs es van defensar amb estratagemes i els carlins s'hi van revenjar amb fúria. El crit era recordat amb infàmia després de la mort de 130 milicians reusencs en el combat de Morell i Vilallonga.

De tot això que explico en el paràgraf anterior no en tenia idea fins ara que he volgut documentar la frase!. I Déu n’hi do amb el meu desconeixement! Jo sempre m’havia imaginat que la frase tenia un sentit del tot positiu i, com quan no sé una cosa me la invento (amb bona intenció), si m’haguessin preguntat pel sentit d’aquesta frase, hagués dit: Als de Reus, per molt que ens “fotin” no ens passa res. Som així de forts!  Doncs mira!... es veu que no. Ja sé una cosa més!

4 DITES SOBRE LA PASQUA DE RESURRECCIÓ

Com que demà és Diumenge de Pasqua de Resurrecció, aprofitaré per comentar alhora quatre frases relacionades amb aquesta data. Totes tenen la Pasqua en comú encara que el sentit de cadascuna no té res a veure entre elles. Són ben diferents.

Començaré amb Més contenta que unes Pasqües. S’entén molt bé i l’exemple podria ser: Si arribo a veure la Proclamació de la República (i que duri més estona que l’última vegada),  estaré més contenta que unes Pasqües.

La segona és De Pasqües a Rams. Aquesta costarà més d’entendre a la gent jove ja que potser no saben que de Pasqua a Rams hi va un any menys una setmana. Per tant, el sentit que té és que determinada cosa passa molt de tant en tant.: Sempre volien quedar per veure’s però al final només ho feien de Pasqües a Rams!

La tercera potser és més coneguda però avui en dia està del tot desfasada: Fer Pasqua abans de Rams. Per si algú no l’entén, vol dir que si una parella tenien una criatura abans de casar-se, es deia que havien fet Pasqua abans de Rams. Ja hem vist que el dia de Rams és anterior al dia de Pasqua. Doncs això mateix! Per ser tot com calia, primer el casament i després el naixement!.

I la quarta i última és I Santes Pasqües! Aquesta expressió s’usa per donar alguna cosa per acabada, indicant conformitat amb allò que s'ha dit o fet. Doncs per part meva us dic: I Santes Pasqües!  I que tingueu un bon Dia de Pasqua i gaudiu d'una bona Mona!

MISÈRIA I COMPANYIA

La misèria acompanyada de més misèria! La trobo molt trista la paraula misèria. No em passa el mateix amb pobresa tot i que siguin sinònimes o gairebé. Tot és dir misèria i és com si em piquessin uns polls inexistents. Perquè avui en dia els polls són universals però abans eren sinònim de brutícia i escassedat de mitjans.

Parlem de misèria i companyia en diversos contextos. Imaginem el país després de la Guerra civil, doncs tot era misèria i companyia. És a dir: tot allò que l’acompanya. No n’hi ha prou en ser pobres o haver-ho perdut tot i quasi no tenir un pa a la post,  és que, a més a més, hi ha “els accessoris”: malalties, polls, manca de salubritat...

En un altre context vol dir senzillament poca cosa, poca quantitat . Un exemple podria ser: Mira l’oncle Pepet! Tan ric com era i a nosaltres només ens va deixar misèria i companyia!