HI HA MÉS FEINA A PLEGA’N QUE A FE’N CAURE

Diu que aquesta frase vol dir que la feina està mal repartida o mal organitzada i posen com a exemple les garrofes que, abans de plegar-les de terra s’han d’haver fet caure de l’arbre, o sigui que primer s’han de batre.

Però no li acabo de veure el què en aquest sentit i potser és perquè jo no he plegat mai garrofes. He plegat avellanes, he collit olives i he veremat (collir raïm, pels que sou més joves).Però de garrofes no hi entenc un borrall.

El sentit que jo entenc d’aquesta frase: Hi ha més feina a plega’n que a fe’n caure és que estem en un embolic, en una situació complicada i tot se’ns escapa una mica de les mans. Se’ns desmunta tot el que teníem previst i tot esdevé una mica caòtic. Però jo ja no la faig servir gens i si m’ha vingut al cap és perquè tot sovint em cauen coses de les mans i em vaig trobar dient-me-la  per a mi mateixa tot i que feia anys i panys que ni la recordava. 

AVUI PARLAREM DEL CUL (QUE TAMBÉ HI TÉ DRET)

Si la setmana passada parlava d’expressions relacionades amb el CAP, avui ho faré amb les que tenen el cul com a protagonista.

QUI TÉ EL CUL LLOGAT NO POT SEURE QUAN VOL: Això mateix, qui paga, mana i si ens paguen, no podem fer allò que ens ve de gust en horari laboral.

AIXECAR-SE DE CUL PER AMUNT: També fa temps que no la sento. Vol dir aixecar-se de mal humor. També diuen llevar-se amb el peu esquerre amb el mateix sentit.

CUL DE MAL SEURE : Vol dir no parar quiet. Ser inquiet, mogut, bellugadís…

CUL D’OLLA: Persona de poca categoria.

ANAR DE CUL: o anar de bòlit però també pot ser anar de cul per alguna persona, és a dir estar-ne enamorada.

SER CUL I MERDA: Ser molt amics, inseperables i en versió més fina: Ser carn i ungla.

TENIR EL CUL PELAT. Ser expert en alguna cosa. Tenir molta experiència i pràctica. Un exemple: El meu cunyat Alfons té el cul pelat d’anar per la muntanya.

AMB UN COET AL CUL:  Anar molt de pressa, furient, veloç…Aquest l’he deixat per l’últim perquè és el reflex d’una època en què tot el dia hi anàvem amb el coet al cul: treballar, fills petits, feina i més feina. Sort que ara, jubilada, els coets els deixo per a Sant Joan I més aviat sóc un cul de BON seure.

EXPRESSIONS RELACIONADES AMB EL CAP

Tot i que n’hi deu haver moltes més, avui comentaré algunes expressions que tenen el cap en comú.

Fer un cop de cap: Decidir-se, prendre una determinació, però també, dormir una estona, fer una becaina.

Tenir dos dits de front: ser assenyat. Per exemple, si tinguessis dos dits de front, no la prendries pas aquesta decisió.

No tenir ni cap ni peus: aquesta s’entén molt bé, no tenir cap sentit, ser un disbarat. Aquesta història no té ni cap ni peus, es veu ben bé que se l’han inventada.

Donar cops de cap a la paret. Aquesta ens la deien els pares i la dèiem als fills si es queixaven del fet que s’avorrien: Si t’avorreixes, dona’t cops de cap a la paret..Ara no es diu perquè potser et traurien la pàtria potestat!

Capcot: amb el cap abaixat, capficat, amoïnat, pensatiu...

De cap a cap: d’un extrem a l’altre, a fons. Ho he llegit de cap a cap dues vegades i encara no n’he tret l'aigua clara.

De cap a peus, vol dir el mateix que de cap a cap.

Amagar el cap sota l’ala: no voler veure les coses, defugir responsabilitats, inhibir-se...

I així, al cap i a la fi, hem arribat cap al final d’aquests caps que, de cap manera no són els únics i segur que hi ha molts altres caps però ara mateix no em caben al cap.

CAURE L' ÀNIMA ALS PEUS

El sentit que té aquesta expressió és desil·lusionar-se, tenir un gran desengany, decebre... Algun exemple: Quan he vist com havia quedat la casa amb els aiguats, m’ha caigut l’ànima als peus.

O bé si es tracta d’una persona que ens ha decebut: Amb el Pep m’ha caigut l’ànima als peus, mai m’hagués pensat que actuaria d’aquesta mala manera.

Sempre ens han definit l’ànima com una part immaterial dins del cos humà i que, segons algunes creences religioses, se separa del cos arribat el moment de la mort. No sabem on és dins del cos, potser ens la imaginem al cap -per allò dels pensaments- però mai pensem que la nostra ànima podria ser als peus...

Per tant, el desengany o la desil·lusió han de ser molt i molt grans perquè aquesta cosa que en diem ànima i de la qual sabem tan poca cosa, ens caigui als peus, és a dir, a l’extrem oposat del cervell.