El sentit que té aquesta expressió és desil·lusionar-se, tenir un gran desengany, decebre... Algun exemple: Quan he vist com havia quedat la casa amb els aiguats, m’ha caigut l’ànima als peus.
O bé si es tracta d’una persona que ens ha
decebut: Amb el Pep m’ha caigut l’ànima als peus, mai m’hagués pensat que
actuaria d’aquesta mala manera.
Sempre ens han definit l’ànima com una part
immaterial dins del cos humà i que, segons algunes creences religioses, se
separa del cos arribat el moment de la mort. No sabem on és dins del cos,
potser ens la imaginem al cap -per allò dels pensaments- però mai pensem que la
nostra ànima podria ser als peus...
Per tant, el desengany o la desil·lusió han de
ser molt i molt grans perquè aquesta cosa que en diem ànima i de la qual sabem
tan poca cosa, ens caigui als peus, és a dir, a l’extrem oposat del cervell.
Aquesta sí que l'he fet servir! Però el teu comentari farà que no la oblidi, encara que m'estimaria més no haver-ne de fer ús.
ResponEliminaSí! Tens tota la raó. Tot ique ara, molts cops, ja detectem qui ens farà caure l'ànima als peus!!
EliminaJo, quan veig el nivell de molts dels nostres polítics (hi ha alguna comptada excepció) em CAU L'ÀNIMA ALS PEUS !!!
ResponEliminaTens més raó que un Sant!
Elimina