dissabte, 30 d’abril del 2022

TOT HO VEGEM "MENUS" BALLAR EL CÈRCOL

Aquesta expressió està relacionada amb la que vaig comentar la setmana anterior: No tenir un pa a la post.

És tan antiga i fa tants anys que no la sento que no m’he atrevit a posar el preceptiu menys ja que no la reconeixeria com a “meva”.

L’he trobat documentada al DCVB en una de les accepcions de cèrcol i us la copio literalment:

Cèrcol: Disc format d’un cèrcol de bóta amb els radis de cordes, sostingut per quatre cordills que acaben amb una ansa per a penjar-lo a un clau en la treginada del rebost i tenir-hi el pa (Camp de Tarragona).

Com si fos un llum, el cèrcol penjat al sostre contenia el menjar més bàsic: el pa. Imaginem-nos que veiem ballar el cèrcol! Doncs vol dir que el pa s’acaba o s’ha acabat i, sense aquest pes, el cèrcol fa moviments dansaires que recorda que ja no conté el que hauria de contenir, el pa.

Per això l’expressió vol dir que passi el que passi, almenys no ens falti el pa: Tot ho vegem menus ballar el cèrcol!!




dissabte, 23 d’abril del 2022

NO TENIR UN PA A LA POST

Doncs em pensava que aquesta expressió no la trobaria perquè fa anys que ja no la sento i, en canvi, està ben documentada a la Paremiologia digital i, per tant, es recull en els llibres de frases fetes.

La post no es refereix a la post de planxar que, per cert, també s’està perdent entre el jovent o bé perquè no planxen o bé perquè en diuen “la fusta de planxar”

En aquest cas la post era un prestatge de fusta on es devia posar el pa. Ja sabem que això de comprar pa cada dia no era habitual en els temps dels nostres avis i que tenien un lloc on el guardaven tota la setmana: la post

Doncs si no tenies un pa a la post, ja us podeu imaginar que eres pobre de solemnitat, d’una misèria absoluta. M’ha fet gràcia perquè un dels exemples que he trobat documentats era una mica burleta amb la gent que vol aparentar un estatus determinat i, en canvi, no enganyen ningú: No té un pa a la post, però si no ho sabessis, no ho diries pas.

BON SANT JORDI A TOTHOM!!




dissabte, 16 d’abril del 2022

ELS DIES DE CADA DIA

Cada dia hi ha un dia i aquest dia és de cada dia a menys que no sigui de cada dia sinó que sigui un dia de cap de setmana i, en aquest cas, tot i ser un dia igual, no té el qualificatiu de ser un dia de cada dia.

Fins aquí bé? Dia de cada dia. No em negareu que els dies de cada dia són una expressió quasi poètica. Me la va recordar el meu nebot Xavi Graset i és veritat, tal com em va dir, que es va perdent aquesta expressió. Ara es parla més de dies feiners, dies d'entre setmana...

El dia de cada dia no és un dia qualsevol! És un dia més de cadascun dels nostres dies. I, a la vegada, té aquest sentit de dia de treball, d’escola, de normalitat...sigui quina sigui la que tinguem en aquell moment.

Quan era petita hi havia els dies de cada dia i els diumenges. Això del cap de setmana va venir molt després... I per tant i aquí teniu l’exemple: Aquest vestit és per als dies de cada dia i aquest altre només per als diumenges. 





dissabte, 2 d’abril del 2022

ESQUITLLÈBIT

Vol dir de gairell, obliquament. Per aquí a Barcelona jo diria que no l’he sentida gaire, per tant, la devia fer servir de petita.

De fet, l’expressió que emprava era Mirar d’esquitllèbit  o sigui mirar de cua d’ull. És curiós que fins que no l’he buscat al diccionari, hagués dit que esquitllèbit anava amb v i això m’ha sorprès. De fet, quan la dic, la pronuncio amb v  ja que els del Baix Camp i rodalies diferenciem -i força- el so d'aquestes dues lletres: b, v.

Un exemple:  El Pau mirava tota l’estona d’esquitllèbit per intentar de copiar  l’examen de la Mireia.