Vol dir de gairell, obliquament. Per aquí a Barcelona jo diria que no l’he sentida gaire, per tant, la devia fer servir de petita.
De fet, l’expressió que emprava era Mirar d’esquitllèbit o sigui mirar de cua d’ull. És curiós que fins que no l’he buscat al diccionari, hagués dit que esquitllèbit anava amb v i això m’ha sorprès. De fet, quan la dic, la pronuncio amb v ja que els del Baix Camp i rodalies diferenciem -i força- el so d'aquestes dues lletres: b, v.
Un exemple: El Pau mirava tota l’estona d’esquitllèbit per intentar de copiar l’examen de la Mireia.
Aquesta sí que la faig servir!
ResponEliminaAixí m'agrada! Que no es perdi!
EliminaSí, aquest infant ens mira d'esquitllèbit, de cua d'ull o de reüll.
ResponEliminaI a més de mirar d'esquitllèbit és la meva néta.
EliminaSí, ja sabia que era la teva neta neta, per fotos d'altres llocs a la xarxa.
ResponEliminahe he... mira em fa il·lusió!
EliminaNeus, en castellà pot ser 'mirar de soslayo"?
ResponEliminaAnònim no, sóc la Maribel Salvador
ResponEliminaI tant! És exactament això!! Gràcies
Elimina