CAMINS

I no pas de carro, ni de Sant Jaume ni de Sant Antoni! Parlo de camins com a sinònim de vegades i també és d’aquelles paraules que abans deia i que vaig perdent. En aquest cas, aquesta paraula està ben documentada als diccionaris i queda clar que pertany tant al català oriental com a l’occidental però a Barcelona, jo diria que no l’he sentida.

Us poso, com sempre, un parell d’exemples: Tants camins que hi havíem anat i no ens hi havíem fixat mai! O bé T’ho explicaré tants camins com faci falta fins que ho entenguis.

                                            

FORT!!

Aquesta interjecció no em pensava pas que la trobaria al diccionari i sí! En la penúltima accepció del DIEC hi diu:  Expressió usada per a aprovar un càstig infligit a algú, la malvestat que pateix algú: T’ha pegat? Fort! Així el deixaràs tranquil i no l’insultaràs.

I és exactament aquest sentit que jo també l’entenc tot i que reconec que ja quasi no la faig servir. El meu exemple podria ser la situació en què ja has avisat moltes vegades a una criatura o a un adult que alguna cosa negativa li podria passar si continuava fent certa activitat i al final aquesta cosa li passa: T’he dit moltes vegades que cauràs si no vigiles, doncs fort! Ja t’està bé!  Potser avui en dia queda un pèl sàdic això d’aprovar un càstig o malvestat i tots plegats més aviat mostrem empatia amb l’afectat i diem: Ai pobret que has caigut, mira que ja t’ho deia jo! ...Potser per això el fort va desapareixent.

 

DONAR LA SOLTA

He buscat una mica d’informació sobre aquesta expressió i no l’he trobada però jo estic segura que existeix i no l’he sabut cercar al lloc adient.

Jo entenc que donar la solta vol dir, almenys per a mi, respondre d’alguna manera a alguna cosa que ens han dit o escrit. En general, sempre la faig servir en negatiu, és a dir, retrec a algú que no m’hagi donat la solta.

Poso un parell d’exemples de l’ús que en faig quotidianament: Li vaig enviar tres correus electrònics i no m’ha donat ni la solta. És a dir, ni tan sols m’ha dit que els ha rebut, ni molt menys contestar-los.

O bé, si tinc un veí maleducat i jo el saludo quan el veig a la terrassa, si ell no em contesta, penso: Almenys em podria donar la solta i contestar-me!

FENYA RAI!

Ja sé que la grafia correcta seria Feina però al Baix Camp i a d’altres comarques dèiem i diuen Fenya.

L’expressió vol dir que costarà Déu i ajut de tirar alguna cosa endavant. Per exemple, El negoci els va bastant malament, fenya rai si poden arribar a final d’any.

Per tant, amb fenya rai tenim aquest context negatiu. Però aquesta paraula rai  -que trobo que té una versatilitat molt gran- també funciona en positiu. Mireu si no, els següents exemples: Al pare rai, que només li fa mal el genoll, la mare sí que va més justa que un petador. O bé: Ara rai que tenim mòbil, abans per parlar d’Alforja a Reus s’havia de demanar conferència! (això de demanar conferència em penso que n’hi haurà molts que no ho entendreu!).

I quan buscava informació sobre aquesta expressió, m’he trobat un grup musical que precisament es diu Fenya Rai i que beu de la música popular i tradicional. Doncs mira!, ja sé una cosa més! 

 

Fenya Rai, gràcies per la foto!

NI SEMÈNCIES

 Aquesta expressió ja no la trobo ni als diccionaris -almenys en els que he mirat-. I com que fa tant de temps que no la sento, se’m fa difícil de fer entenedor el seu significat o almenys el que jo li dono.

Per mi té dos sentits, l’un referint-se al passat: que ja no en queda res, que ha desaparegut 

i l’altre es refereix al futur, que no està previst ni, en cap cas, esperaríem que passés.

Ho provaré amb dos exemples, un de cada sentit: D’aquell pati tan bonic al costat de l’entrada ja no en queda ni semències.

Ni semències de tenir un altre fill! Amb dos ja en tenien prou!