SI TINC LA BOCA GRAN, LES UNCES D'OR JA ME LA TAPARAN

Aquesta és una expressió que també fa molts anys que ja no sento. Vol dir que si soc rica, encara que sigui lletja o tingui defectes físics, no hi fa res, em casaré i no em quedaré per vestir sants.

Això de quedar-se soltera era una gran desgràcia per a les noies en temps passats. Jo ja no ho vaig viure tant però encara sentia la frase de: Aquesta s’ha quedat soltera perquè és més lletja que un pecat. Però si eres rica, que fossis lletja no tenia tanta importància perquè les unces d’or (o les pessetes o els euros!) ja feien el fet i tapava totes les altres lletjors.

La idea que ens posaven al cap, de manera subtil o no, és que ens havíem de casar. Que si volíem treballar un temps abans de casar-nos, doncs mira, d’acord, però després a casa i a cuidar el marit, la casa i la canalla. Per sort, la majoria de la meva generació ja no va seguir aquestes directrius.