Tothom entén què vol dir aquesta expressió. El fatalisme del nostre destí! Sembla que no podem fer res fora d’allò que tenim assignat. Es veu que si, com els bous, hem llaurat tota la vida, doncs ho haurem de continuar fent.
Potser avui en dia aquesta dita ha perdut vigència i ara la gent és menys conformista i vol canviar tant de feina, com de tot allò que sigui susceptible de ser canviat.
En el passat, aquest On aniràs bou que no llauris? devia paralitzar moltes persones amb ganes de canviar el destí que tenia més o menys marcat. Si ton pare era pagès, doncs tu també. Si el teu era ferrer, doncs a seguir amb l’ofici.
Res a dir quan això s’adiu a la teva manera de ser però estic segura que si volien canviar de feina o de lloc de viure i els deien la fatídica frase, molta gent s’ho devia repensar. Només els valents s’hi atrevien. Per sort les coses canvien i ara no ens cal llaurar si volem fer una altra cosa.
Excepte per les reivindicacions del tipus 1-O, que haurem de llaurar fins que no quedi terra!
ResponEliminaTens més raó que un Sant!(es veu que sempre tenien raó). De les santes no en diu res!
EliminaNo l'havia sentit mai aquesta dita, tot i q l'he entès.
ResponEliminaÉs q santes ho sóm TOTES. És la definició de DONA.