PERDRE L'AGRE

Es veu que segons el diccionari, Perdre l’agre vol dir perdre el costum de fer una cosa.

Quan la meva mare ho deia, (no ho he sentit dir mai a ningú més),  no acabava d’entendre el que volia dir realment. I, de fet, sempre ho feia per referir-se a la mateixa persona: la meva tieta Neus, de qui vaig heretar el nom i a qui, de fet, la meva mare li deia Nyeves. Però això és una altra història.

Doncs bé, ma mare deia que ella i la tieta Neus havien perdut l’agre i jo em vaig passar tota la infantesa pensant què dimonis havien perdut!. Quan finalment li vaig preguntar, em va explicar que quan eren petites (9 i 7 anys) les van separar: la tieta, que era la gran, es va quedar a Alforja i la mare va anar a l’Aleixar. El motiu és que es van quedar sense mare en aquesta edat i el meu avi no es devia veure en cor de tirar endavant tanta canalla (hi havia un nen més petit de 3 anys). Llavors la meva mare va anar a viure a l’Aleixar a cuidar uns oncles sense fills i la tieta Neus es va quedar a cuidar del seu pare i germà. Fixeu-vos que dic cuidar i no pas que les cuidessin. Això era l’any 1918!

Doncs tot i que la distància entre Alforja i l’Aleixar era de molt pocs km, es veu que només es veien un parell de cops l’any i, per tant, van perdre l’agre, és a dir, el costum de veure’s i de relacionar-se com a germanes que eren.