Jo sempre havia sentit a dir barrip-barrop emprat com a adjectiu i com a adverbi.
He buscat aquesta expressió i no l’he trobada però he trobat barrip-barrap en el mateix sentit que jo l’entenc. És a dir, diem d’una persona que és un barrip-barrop quan fa les coses sense miraments o d’una manera barroera o atrafegada. També diu que barrim-barram vol dir el mateix i aquesta sí que ni semències d’haver-la sentit mai!
M’ha fet gràcia de pensar en quin lloc de la nostra geografia algú que deia barrip-barrop va passar a dir barrip-barrap (o viceversa). És curiós! I, per què no canviar les dues vocals i transformar barrip-barrop a barrep-barrap, per exemple? Misteris de la vida i de l’evolució dels mots.
Us poso com quasi sempre un parell d’exemples: El meu alumne Pep era una mica barrip-barrop. Sempre havies de vigilar què feia i com ho feia. I un altre que em toca més de prop: El despatx del Lluís M sempre està tot barrip-barrop (damunt davall).
Fe una feina barris barrop
ResponEliminaEncara ho diem
Sí jo també però menys que abans!. Gràcies
EliminaMa mare em deia que era una barrip-barrop, i tenia raó!
ResponEliminaJo diria que com a adverbi no l'he fet servir mai, però com a adjectiu sí.
Jo alguna vegada havia dit: Caminava barrip-barrop volent dir desmanegadament.
EliminaDoncs barrim barram jo si que ho he sentit dir
ResponEliminaSí! Una altra amiga també m’ho ha dit. Gràcies!!
Elimina