En memòria de la meva estimada amiga, Adela Barral i Traveset, a qui vàrem acomiadar dilluns passat després d’una llarga malaltia, crònica i terminal.
L’Adela era una seguidora d’aquest blog i cada
setmana m’enviava el seu comentari sobre si coneixia o no l’expressió. Et
trobaré a faltar per moltes coses: pel teu tarannà sempre positiu, per la teva
il·lusió i entusiasme...Descansa en pau, amiga!
Fa un any i escaig, el 22 de gener de 2022
i en ocasió de la mort del seu marit, Carles, vaig dedicar-li la dita: caldera
vella: bony o forat o tot plegat. Aquesta expressió m’havia dit l’Adela que
la deia el seu pare com també deia aquesta d’avui: No es pot ser vell per
cap caler.
La vellesa a la que tots arribem o arribarem té
coses positives i negatives. Entre les bones, haver-hi pogut arribar,
evidentment, i de les dolentes destacaria aquest estat de dolències diverses i
continuades que fa que encara que et donessin molts diners, preferiries no
tenir-les i tenir vint anys menys.
Però cada etapa de la vida és una lliçó i fem els possibles
per allargar aquesta vida sempre que sigui amb dignitat i amb qualitat. Gràcies
Adela per aquests quaranta anys d’amistat!
Neus, quines paraules més sentides. Jo, pel poc que coneixia l'ADELA, he de dir que tens més raó que un sant !
ResponEliminaSí! Era una bona persona i sempre em
Eliminapreguntava per vosaltres i per tota la família!
Tots recordarem l'Adela, el seu bon humor, la seva elegància, el seu sentit positiu de la vida.
ResponEliminaA mida que ens fem grans hem d'anar passant pel taller de reparacions. A mi mateix m'acaben de posar una segona pròtesi al genoll.
Hem de gaudir de cada segon de la nostra vida.
I tant! A gaudir de la vida mentre puguem!
EliminaMolt maco aquest escrit dedicat a l'Adela!! Ha estat una dona molt valenta!! Una abraçada!!!
ResponEliminaGràcies maca! Molt valenta ha estat i amb una serenor fins a l'últim alè.
EliminaA casa diem No es pot ser vell per cap caler!
ResponEliminaVisca la memòria de l'Adela!
Caler, diner! Ara que ho dius em sona d'haver-la sentit de les dues maneres!. Visca la memòria de l'Adela!.
Eliminai la meva iaia: No es pot ser vell per cap diner del món!
ResponEliminaJa he començat a enyorar els comentaris de l'Adela en el meu blog setmanal. Com també he enyorat els del Carles.
És una tristesa continguda, perquè és el que ella volia, però sempre sap greu que marxin les bones persones com ella.
Sí! és veritat! Les bones persones es troben a faltar.
EliminaMolt maco aquest escrit i molt adient haver-lo dedicat a l'Adela. Crec que tots els que l'hem conegut en guardarem un bon record
ResponEliminaGràcies Àngels!
EliminaBoniques paraules de record.
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina