Aquesta dita no l’he sabuda trobar. Però us puc assegurar que no me l’he inventada tot i que fa anys i panys que no l’he sentida.
El foc de les cases -a terra o a la cuina econòmica- s’havia de
bufar perquè fos ben viu i no s’apagués. Ja sé que hi ha manxes que fan aquest
servei però no tothom en tenia. Llavors penseu en la posició de les galtes quan
bufem: totes plenes d’aire i ben rodonetes...
Doncs ja ho tenim: el significat és que si una
persona està grassa (grossa) i té aquestes galtetes arrodonides, no és pas de
bufar el foc sinó que entenem que és una persona que menja molt i que el menjar
li aprofita!
El Pere no està gras de bufar el foc ja que
menja moltes botifarres i carn de moltó! Són de casa bona!
Això em recorda una cançó que cantava la mare i de
la qual només recordo això:
.....i un tallet de cansalada perquè de
carn de moltó només en solen menjar per la Festa Major...
Fantàstic lo que dius, Neus. Com ho expliques. Jo no l'havia sentit però havia bufat el foc a terra a casa dels padrins (pares de la meva mare) a Castelldans, Les Garrigues.
ResponEliminaEm trobo que poca gent l'hagi sentida dir, sobretot de la banda de Barcelona. I tant que bufàvem el foc! Gràcies Pere!
Eliminaaquesta mai mai!
ResponEliminaCom moltes d'altres ara seria politicament incorrecte perquè li dius gras o gros a algú.
EliminaA casa meva la deien molt, per exemple quan pel carrer veiem una persona molt grassa.
ResponEliminaExactament això!!
Elimina