He trobat que d’aquesta dita se’n podia explicar l’origen concret i el dia de la seva aparició tot i que després va aparèixer una referència anterior.
Vol dir acabar malament en la fortuna i en
la salut.
Podem trobar l’expressió La fi del cagaelàstics en una auca atribuïda a Joan Oliver, Pere Quart, escrita en ocasió de la mort del dictador Franco, a l'any 1975. El títol sencer de l’auca és: L’auca de l’enfadós (o la fi del cagaelàstics).
https://blocs.mesvilaweb.cat/pribera/auca-de-lenfados-o-la-fi-del-cagaelastics/#:~:text=AUCA
Però es veu que no és tan “nova” i que ja la podem trobar en una revista publicada a l’any 1923:
https://ddd.uab.cat/pub/tuies/tuies_a1923m12d13n11.pdf
a la pàgina 9, on s’explica que un trobador rep un premi per les seves cançons i poemes i que el premi consisteix en uns elàstics. Els hi posa una dama de tal bellesa que el pobre trobador ha de córrer a fer les necessitats perquè amb l’emoció li agafa una descomposició de “ventrell”. Ja us podeu imaginar què va passar amb els elàstics en qüestió i amb el poeta caganer ...
Us recomano que llegiu els dos enllaços. Són
divertits i en un llenguatge amb cinquanta anys de diferència.
Cada dia reso perque tant la Llei d' Amnistia com el Procés cap a la Independència no facin la fi del cagaelàstics. Amén.
ResponEliminaI fas molt ben fet!
Elimina