BENVINGUDA A L'ABRIL! (QUE JA TOCAVA!)

Avui l’Abril, la meva neta gran fa tres anys i m’adono que, així com al febrer d’enguany vaig donar la benvinguda a la seva germana Jana, a l’Abril no en vaig tenir ocasió perquè encara no escrivia aquest blog. Justament el vaig començar el mes següent.

L’Abril és una criatura molt bonica i alegre  (ves què us he de dir jo!). Va néixer en plena pandèmia i ens ha canviat la vida (la pandèmia també una mica, però ni de bon tros!). Va tenir el detall de néixer el dia de la Mare de Déu de Montserrat i el mateix dia que els germans de l’avi i de l’àvia materns (l'Alfons i el Miquel).

Ens ha canviat la vida en el sentit que ser avis era una situació que desconeixíem i confirmo que sí, que tal com ens deien, els nets s’estimen d’una manera especial.

Jo no vaig conèixer cap dels meus quatre avis, per tant no en tinc cap record i només els conec per unes fotografies en blanc i negre que hi havia a casa dels meus pares. Això va fer que no conegués aquesta relació avis-neta i, tot i que no la vaig trobar a faltar, ara penso que hagués estat bonic de conèixer-los.

Ara només volem poder viure uns quants anys més per veure créixer l’Abril i la Jana i gaudir de la vida que els seus pares primer, els quatre avis, familiars i amics després, volem que sigui una vida plena i feliç.

BENVINGUDA A LES NOSTRES VIDES, ABRIL (amb tres anys de retard!)