LA MEVA SETMANA SANTA D'ANTANY

La meva Setmana Santa està relacionada amb Reus. En els 24 anys que hi vaig viure no em vaig perdre cap dels actes d’una setmana que es vivia amb respecte i quasi amb una mica de por.

Ja fa 48 anys que no hi visc, a Reus i les Setmanes Santes en un moment o altre es van convertir en temps de viatges i sortides amb els amics. Vaig deixar les processons enrere (en dèiem professons) i també aquest sentiment de tristor que ens acompanyava tota la Setmana Santa.

Us faig un resum de les activitats d’aquells dies i tot i que moltes encara es deuen fer, ja no formen part de la meva rutina actual. De tota manera, cada any em raca d’anar a Reus i poder tornar a viure-ho. Potser ho faré.

El Passio: (Així sense accent).En dèiem així: era l’evangeli de tota la Passió i Mort de Jesús. Es llegia el Diumenge de Rams i el Divendres Sant, si no ho recordo malament.

Anar a beneir la palma. Es feia el Diumenge de Rams. Els meus fills encara hi van anar. Amb uns palmons i unes palmes dels quals encara sento l’olor. Aquells dies deixàvem els fills amb els avis, la padrina i els cosins mentre anàvem de viatge.

Anar a visitar Monuments: A les esglésies es tapaven tots els sants amb fundes fosques fins al Diumenge de Resurrecció. El Dijous Sant hi havia un Monument que era l’exposició de la Sagrada Custòdia tota acompanyada de palmes i palmons. Les famílies amb vestimenta fosca o directament negra, anaven a visitar aquests monuments en tantes esglésies de la ciutat com podien. Algunes dones anaven amb “Mantellina i peineta”.

I a la nit, una processó que feia por de tant de silenci. Era, és clar, la Processó del Silenci.

Divendres Sant: Era el gran dia, a la matinada ja hi havia el Via Crucis.

A les 12 portaven el Sant Crist de la Sang des de la Puríssima Sang (la seva parròquia) fins a Sant Pere, la prioral.

Llavors hi havia la Funció de les 7 paraules, un predicador especial feia un sermó sobre cadascuna de les últimes paraules que Crist va pronunciar a la Creu.

Llavors es feia el camí invers i tothom seguia el Sant Crist fins a la seva parròquia i amb una plaça de la Sang plena de gom a gom i enmig d’un silenci espectacular, es demanaven les Tres Gràcies al Majestuós Sant Crist. Eren tres desitjos personals que volíem aconseguir. En el meu cas, eren Salut i Feina (recordeu que érem autònoms) i de la tercera no me’n recordo pas.Devia variar cada any.

I llavors al vespre ja teníem la Processó del Sant Enterrament. A l’època meva en dèiem la Professó del Sant Enterro (i tan amples!).

Era espectacular. Durava més de tres hores i veies passar els passos (també en dèiem misteris!)  dels diferents gremis i agrupacions reusenques de la Setmana Santa amb tots els confrares tapats amb cucurulles que no sé si sabeu què eren. No cal dir que el millor pas era el del Nostre Pare Jesús de la Columna (els dels paletes, o sigui, el nostre) i no perquè fos el de casa sinó perquè en aquella època, era l’únic que encara el duien a les espatlles. Ara ja fa molts anys que no ho fan.

I després i com a destacable ja hi havia el Dilluns de Pasqua en què s’anava a menjar la mona. En el meu cas, al maset, o a la Boca de la Mina (ja amb amigues) o a Santa Anna de Castellvell.