QUI PAGA DESCANSA, I QUI COBRA, ENCARA MÉS

Com més amics, més clars! Si et dec alguna cosa, te la pago així que pugui i ja no cal pensar-hi més. Tu cobres i jo ja no et dec res.

Suposo que la paraula encara quan diem que el qui rep els diners encara descansa més, deu estar relacionada amb el fet que potser ens sap greu de reclamar uns diners a la persona que ens els deu.

Anirem a Hamlet (quasi sempre es fa cap a Shakespeare!). En un moment determinat, Poloni dóna un consell al seu fill Laertes: Neither a borrower nor a lender be” és a dir, no demanis diners ni en deixis ja que pots perdre diners i amic. Sempre hi ha excepcions però crec que és un bon consell.

Avui en dia i amb els bizums ja no hi ha treva. Faig un pagament en nom meu i d’altra gent i, al cap d’un moment, tinc el mòbil inundat d’avisos notificant-me que els altres ja m’han pagat la seva part del deute. Ho trobo fabulós. Com deia aquell de la sarsuela:”hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad” I no parlem de l’aplicació Tricount que, posant el que paga cadascú en cada situació (en un viatge, per exemple), et diu en tot moment qui deu què, a qui i quant. Ara només li faltaria que quan n’hi ha un que no pagués, li enviés el Cobrador del Frac.