Aquesta expressió sí que ja no l’he sentida mai més i no la trobo enlloc. Només la deia la meva mare i ja fa més de vint-i-cinc anys que va morir. Suposo que s’entén el que vol dir però ja us ho explico, per si de cas.
Imaginem que tens dues maneres de fer una cosa (o tres o quatre) i estàs convençuda de fer-ho d’una forma determinada perquè et sembla la millor, però va, i en el darrer moment, canvies d’opinió i ho fas d’una altra manera i tens un fracàs o no funciona com s’hauria d’esperar.
Llavors ho intentes de la manera que, de primer, havies pensat i va perfecte. Doncs queda clar que El primer pensament sempre és de Déu.
L'explicació es lo que jo , i dic jo , perquè és el que faig servir
ResponEliminaL'altre no l'he sentida mai
Diem : el primer pensament es el bo, o el millor
Vol dir el mateix però a casa tot ho feien més religiós, suposo.
EliminaNo l'he sentida dir mai. Ni cap d'equivalent, de fet.
ResponEliminaDeu ser molt de "casa meva". Gràcies
Elimina