Res a veure amb el timbal, el tabal o en el fet de tocar. Tot i que és evident que hi deu estar relacionat. El sentit d’aquesta expressió és, pel que recordo, la de fer-se notar, de fer el ridícul, de voler ser el centre d’atenció o de fer un seguit de coses desentonades o en molta quantitat. Potser amb els exemples i el context s’entendrà millor perquè tampoc no l’he sabut trobar documentada.
Imaginem que des de les set del matí estem passejant i visitant una ciutat. Ho volem veure tot i anem d’aquí cap a allà i és clar que al final del dia acabem rebentats. Al vespre diem: Au va! Anem a l’hotel que ja hem tocat prou el tambal per avui!
O també ho diem d'una persona que sempre es vol fer notar i que no sap posar límits a les seves estridències: Quina manera de tocar el tambal, el Pere, és que no té mesura!
Hola diem , però ni sabria dir perquè
ResponEliminaLa teva explicació ho diu prou clar
La meva germana quan els seus fills adolescents començaven a sortir de nits els deia: On has d'anar a tocar el tambal?
Elimina‘Les galeres del rey d'Aragó van tocar les trompes e los tabals’, per tant, això ja ve de lluny!
ResponEliminaA casa no ho dèiem, però sempre t’ho sentit dir a tu!
D’aquí... tabalot!
Sí! El tambal i el que faci falta!!
Elimina