Ja sé que és un castellanisme però ves per on que apareix al diccionari (DCVB), encara que la definició que hi donen és: Home infeliç.
I no, no és això per a mi. El que jo entenc per un
malandando i que recordo haver sentit de petita, és el que ara en diríem un petit delinqüent o ni tan sols això. Era algú de qui no te
n’havies de refiar gaire perquè estava fet un bon malandando. Aquí la
paradoxa és punyetera (que dirien Els Amics de les Arts) perquè era un bon-mal.
És a dir, dins dels malandandos n’era un amb tots els ets i uts i
no pas un dels de pacotilla.
Un exemple que recordo: Vigila amb aquest
que està fet un bon malandando i, a la curta o a la llarga, t’enredarà!
Sí, i tant! a casa també ho deien i en el mateix sentit!
ResponEliminaSí! I les Teresines deien “un sinvergüenza”!! 🤣🤣🤣
EliminaMalandando, malandando, només en masculí.
ResponEliminaExacte! En masculí només!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl comentari anul·lat era el mateix, que se m'havia escapat repetit.
ResponEliminaMalandando : no et fiïs d'aquest que és un malandando , encara ho diem
ResponEliminaSí! però s'anirà perdent! Gràcies!
Elimina