Aquesta sí que ja l’havia oblidat del tot. Sort
de l’Anna Maria que me l’ha recordat quan la va sentir fa pocs dies a mon germà
Miquel.
Doncs de primer no la trobava al diccionari DIEC però,
efectivament, al DCVB ve documentada i defineix jalent com un
adverbi, sinònim de rabent, és a dir a gran velocitat. Tot i que la grafia és aquesta, nosaltres la
pronunciàvem amb el so inicial tx: Txalent. És curiós que la paraula
contingui lent quan justament indica el contrari. Misteris (o no)
de la llengua!
El que ja no he trobat és la continuació de
l’expressió i pas d’ànec. Potser només la dèiem a casa o a
Alforja o a Reus... però la dèiem així. Estaves comprant, per exemple, se’t
feia tard per fer el dinar i la mare o ma germana deien: va, jalent i pas
d’ànec que no arribem a temps!
Imagino que els ànecs tenen un pas ràpid i això els permet anar jalent.
és divertida aquesta!
ResponEliminaSí! M’agrada també.
EliminaSiii!!! Jo no l'havia sentida a Alforja..
ResponEliminaTu ets molt jove…
EliminaA casa, 'jalent' = anar de pressa. En canvi, no em lliga amb 'a pas d'ànec' = caminar seguidet, a la teva, sense girar-se. Ho dic perquè la frase sencera era 'Tu, mutxel i pas d'ànec'. És a dir, no diguis res i continua el camí. No t'hi fiquis.
ResponEliminaNosaltres dèiem “ i pas d’ànec tant” amb el “mutxel” com amb el “jalent” 🤣🤣
Elimina