UN TANDAM

Aquesta paraula (aguda i no accentuada) és pròpia del Camp de Tarragona, segons el DIEC i també penso que és de les que es van perdent. En aquest cas, suposo que per la influència dels rentaplats.

A casa, un tandam era un munt de plats, cassoles, gots i coberts per rentar, resultat d’una celebració: Avui hi ha un bon tandam! No acabarem per anar al cine si no ens donem manya! 

És curiós que, normalment, ja érem sis a taula. Tot i així, els plats dels dies de cada dia, no es consideraven un bon tandam, només ho eren quan hi havia algun menjar extraordinari. Potser perquè fèiem servir més plats o més coberts o més copes quan era una festa assenyalada. Devia ser això!

Perquè tampoc no recordo que tinguéssim mai convidats a casa. Cadascú a casa seva i Déu a la de tots va ser un lema que vam seguir fil per randa durant tota la meva infantesa i el primer convidat que recordo va ser el novi de ma germana que venia a dinar els diumenges... 

.