Avui em salto la meva norma de parlar de frases o paraules que ja no es diuen o que sembla que es van perdent. I com que tota norma té la seva excepció, avui parlaré de l’1 d’Octubre del 2017.
Tots ja sabem què vam fer, com ho vam fer i on
estem després de cinc anys. Tots i cadascun de nosaltres sabem quina evolució
hem fet en aquests cinc anys: Il·lusió, emprenyamenta, desil·lusió, reil·lusió,
remprenyamenta...però el que tinc clar és que tots els que hi érem -i espero
que molts més- continuem volent un país lliure i nou on ens puguem il·lusionar
i emprenyar però sense dependre d’un altre país.
No entraré en discussions polítiques - Déu mos
en reguard!! - No sé si es podia fer
una DUI o si no es podia fer. Si tindríem reconeixements internacionals o
estaríem més sols que la una, però l’empenta de la gent és la que ho
tira tot endavant. Ningú no ens regalarà res i quan estic pessimista penso que
jo ja no veuré una Catalunya independent. Però, tot i així, vull fer tots els
possibles per veure-ho. És per això que avui seré a l’Arc de Triomf per
constatar que tot i el nostre desencís, continuem volent allò que volíem: Una
Catalunya independent!!.(les dues expressions en negreta també són de les que
es van perdent...no me n’he pogut estar!).
No sé si ho tornarem a fer, però va ser un cop de puny damunt la taula que va sorprendre fins i tot els nostres polítics. I ens hem de quedar amb l'avançament tan gran que va tenir l'independentisme, gràcies al treball de la gent.
ResponEliminaI !a gent sempre hi som!!
EliminaTens més raó que un Sant.
ResponEliminaPerò un sant indepe!
EliminaEncara que potser no ho podrem veure, hem de mantenir la il·lusió igualment perquè ho puguin veure els que venen al darrere.
ResponEliminaSí sí! Per nosaltres i per ells!
Elimina