DIJUNI

Aquest mot me l’ha recordat el meu amic Joan i això vol dir que ell també el diu.

Veig que dijuni és una varietat de dejuni que seria la paraula més acceptada. Però jo deia i encara dic dijuni.

Té dos sentits, d’una banda vol dir el dia abans és a dir la vigília: El tió es fa cagar el dijuni de Nadal.

I d’altra banda té el sentit de dijunar o dejunar, és a dir, no prendre aliments durant un temps més o menys llarg.

Són curioses les llengües, en català, el desdejuni, sinònim d’esmorzar, seria trencar el dijuni de les hores anteriors que hem dormit i que, per tant, hem dijunat.

En francès passa el mateix, jeûner, vol dir fer dijuni i, per tant, el trenquem amb el petit déjeuner (l’esmorzar).

En castellà també tenim ayunar i desayunar, que fan exactament el mateix procés.

I en anglès la paraula fast que coneixem com l’adjectiu ràpid, resulta que, com a nom i verb, vol dir dijuni i fer dijuni. O sigui que veiem claríssim que quan esmorzem -breakfast-  també trenquem el dijuni.