VENTURER

Aquest adjectiu sí que ja no l’he sentit mai més. Vol dir de segona mà, d’ocasió. L’últim record que tinc de fer servir aquesta paraula és de fa més de 60 anys. Vaig heretar una bicicleta dels meus germans (per tant, ja era de quarta mà!). Però resulta que quan la van comprar ja era una bicicleta venturera  i això vol dir que vés a saber quanta gent l’havia fet servir abans!!

Abans era normal que molta gent no tingués possibilitat de comprar-se un rellotge o qualsevol altra cosa de valor i el compraven venturer.

Ara estem en una cultura de consum dual, d’una banda fem servir moltes coses d’ “usar i llençar” i d’altra, hi ha botigues de segona mà per alguns objectes, roba i llibres, per exemple.

El que sí que ha aguantat és el comerç de cotxes de segona mà i, molta gent, avui en dia, es compra un cotxe venturer. Jo mateixa en vaig tenir un, era un R5 vermell. És clar que llavors ja no en vaig dir venturer sinó de segona mà. Llàstima que es perdi aquesta paraula, és més curta i a mi em suggereix que l’objecte en qüestió ja ha tingut moltes ventures i aventures abans d’arribar a les meves mans.