ANAR-SE'N A CAN PISTRAUS

Anar-se'n a can Pistraus és una expressió col·loquial que significa fracassar de manera estrepitosa, fer fallida, arruïnar-se o perdre-ho tot. 

S'utilitza quan un projecte, un negoci o una situació surt molt malament. També pot referir-se a morir, encara que el sentit més habitual és el de naufragi personal, econòmic o de projectes. 

Aquí tenim un parell d'exemples: El negoci se n'ha anat a can Pistraus o que un lloc és un desastre: Això sembla can Pistraus.

Tot això és el que he trobat buscant la definició d’aquesta dita. Però jo voldria saber qui era en Pistraus i què va passar a casa seva.

L'origen no està del tot clar, però podria provenir del castellà pistraje o pistraque, paraules que fan referència a menjar de baixa qualitat, coses sense valor o un embolic.

S'ha utilitzat com a referència a llocs desordenats, bordells de Montjuïc (Barcelona) o indrets d'antiga mala reputació.

S'enquadra dins les expressions amb «Can» que denoten caos, com «can Pixa», «can Taps» o «can Seixanta». 

En resum, can Pistraus no era una persona específica, sinó un nom simbòlic per a un indret caòtic o de perdició (sic), derivat possiblement de paraules que denoten poca qualitat o desordre. 

Això és el que he trobat! Potser sí o potser no! 

GOS FLAC, PLE DE PUCES

Aquesta frase feta tothom entén el seu significat literal. Si veiem un gos abandonat, tan flac que se li marques les costelles, podem assegurar que, a més a més, tindrà puces o paparres o paràsits...

El que ja no sé és si la gent jove coneix el seu sentit no-literal.

També he trobat: Al gos flac, tot són puces però jo faig servir el del títol: més curt i succint.

Crec que ja no es diu gaire. Vol dir que  quan algú té problemes o es troba en una situació vulnerable, tendeix a patir encara més dificultats i més infortunis. És l'equivalent a sempre plou sobre mullat que és una veritat com un temple.(Ah! que una veritat com un temple també és una frase feta: vol dir una veritat molt i molt gran!).

Passarem a un exemple: El Roman, a més de perdre la feina, la companya de vida i la custòdia dels fills, estava ja a l’última pedreta. Ja se sap, gos flac, ple de puces.

Ai! Se m’ha escapat una altra frase feta: estar a l’última pedreta però ja l’explicaré un altre dia.

FER-NE CINC CÈNTIMS

Aquesta dita també és antiga. Els cinc cèntims eren de pesseta i no pas d’euro quan sentia dir aquesta frase.

Jo diria que encara es conserva el sentit. Vol dir que em facis un resum d’una cosa que tu saps i jo no.

Anem a l’exemple:

Com que no podré venir a la reunió de veïns, ja me’n faràs cinc cèntims (del que heu parlat) quan ens veiem.

He trobat que aquest resum (aquests cinc cèntims) es diu així perquè no cal que ho expliquis tot detalladament, només cinc cèntims, és a dir, amb una vintena part dels detalls, ja n’hi hauria prou.

Diria que encara molta gent la diu i l’entén. Però els joves (ja no diguem els petits!) ja no la fan servir.

D’aquestes frases setmanals jo només us en faig cinc cèntims perquè cadascuna té un origen i una explicació.