CURT DE GAMBALS

Una altra dita d’aquestes que ara no es consideraria políticament correcta però no per això hem de desconèixer el seu significat.

Si diem a algú que és curt de gambals, volem dir que la persona en qüestió, és més curta que una cua de conill, és a dir, amb poca capacitat intel·lectual.

He trobat dos orígens: gamba senzillament volia dir cama (gal·licisme jambe, suposo). Llavors es fa un paral·lelisme entre ser curt de cama i curt d’enteniment. Es veu que si muntes a cavall i ets camacurt, vas fent saltats i no tens domini de la situació.

També he trobat que gambals vol dir grillons o corretges que es posaven a les cames i el fet de ser curts suggereix una limitació en la capacitat mental similar a una limitació física per moure's.

Doncs mira! Coses que vaig aprenent!

VAL MÉS UN VEÍ A LA PORTA QUE UN PARENT A MALLORCA

Aquesta dita que jo no la sabia pas, me la va dir la meva cosina M. Dolors que és una fidel seguidora d’aquest blog. Gràcies cosineta!

És una dita molt encertada perquè els parents no sempre els tens a prop i en canvi els veïns, sí.

M’agrada la rima de “porta” amb “Mallorca”. El veí és al replà, a l’escala, a la casa del costat però Mallorca és lluny, encara que avui en dia ja no hi hagi distàncies.

Abans, els pares o avis anaven de viatge de noces a Mallorca i, moltes vegades, era el lloc més lluny que anirien en la seva vida.

Jo fa quasi 50 anys que visc a la mateixa escala i em dol dir que de veïns en conec pocs i penseu que hi ha 63 pisos, crec. Em passa com en altres coses que no m’hi fixo!  Però sé que hi són i des que em vaig jubilar, ja en conec 5 o 6 més. Ah! Però sé on són i, si em convé, els demanaré ajut.

SÓN DE L'ÚLTIM QUE ELS HI PARLA

Aquesta frase no l’he sabut trobar documentada però crec que s’entén bé el que vol dir. Ja sé que el pronom hi hi sobraria però és així com l’he dita sempre i ,si ni tan sols està documentada, la dec poder dir així.

Es refereix a la gent que no tenen opinió pròpia i que es deixen convèncer per l’últim que els parla o tracta de convèncer-los.

No he entès mai com és que si votes una opció política determinada, als propers comicis puguis votar just l’opció més oposada i allunyada a la que havies votat abans. M’han dit que és per “castigar” els partidaris de la teva opció anterior però trobo que èticament és renunciar a la teva manera de pensar.

Llavors aquesta gent que són de l’últim que els hi parla, són molt contradictoris perquè no pots saber què és el que els agrada o voldrien realment i van a remolc d’aquell que tingui més capacitat de convenciment.

LA VIDA ÉS CURTA I LA TRISTOR TE LA FURTA

Aquesta dita no l’havia sentit mai fins fa uns mesos. La va dir el Xavier Grasset en la presentació del seu llibre El Bon Gust, que, per cert, és una filosofia de vida: menjar, conversa, territori, teatre...i que us recomano que el llegiu.

Vaig trobar que aquesta dita té tota la raó. Hem d’estar contents i no deixar que la tristor ens robi l’alegria de viure.

Ja sé que hi ha moments difícils i durs a la vida però mentre anem tirant i no hi hagi grans entrebancs de salut o d’altres temes, hem de procurar ser positius, contents i agraïts.

La vida és curta, d’acord, però l’esperança de vida és gran i si vivim uns quants anys més, que sigui gaudint de tot el que tenim després d’una vida de treball i d’esforç.