I qui diu “fer-ho” podria dir: “dir-ho”, “pensar-ho”, “preveure-ho...a fi de bé
És una dita que es diu amb tota la bona intenció
del món!. Qui la diu no amaga cap desig ocult..
Tothom entén aquesta locució a fi de bé. Posaré
uns exemples:
La Marta feia d’enllaç amb la família,
sempre a fi de bé. Que tothom estigués content i no pas ressentit.
Vol dir passi el que passi, sense importar a algú les conseqüències d’alguna cosa.
Això seria en teoria perquè a la pràctica ens
costa que no ens importin les conseqüències.
Si sabéssim mantenir-nos en les nostres
conviccions i decisions potser ja no estaríem on som i com estem.
Parlo, per exemple, de mantenir una vaga fins a
les últimes conseqüències i aconseguir així les nostres reivindicacions o ser
capaços de declarar la independència més temps i estar disposats TOTS a fer el
que calgui perquè així sigui.
Però sé que és difícil, sobretot en l’últim
exemple quan, a l’hora de la veritat, alguns es van escaquejar i d’altres no
s’ho havien cregut mai.
Però almenys i peti qui peti, ningú no em
farà fer enrere de les meves conviccions.
Una altra frase feta que ens ve de la pagesia. Per això hi ha el perill que es perdi. Pobres pagesos! Cada vegada ho tenen més difícil per sobreviure.
Vol dir perdre-ho tot i no tenir els mitjans ni
l’ajut per recuperar-ho. Vindria a ser la ruïna total. En el món ramader, el
bou és molt important i si el perdem, de què ens serveix l’esquella, que ja
sabeu que és la campana que duu lligada al coll?
Però fora del món rural, aquesta dita també té el
mateix sentit en qualsevol altre àmbit de l’economia.
Per exemple, el Joaquim va perdre bous i
esquelles: va jugar a la borsa amb tanta mala previsió que ara s’ha quedat
sense res!
Aquesta frase podria ser sinònima d’una que ja
vaig comentar un altre dia: Quedar-se amb una mà al davant i l’altra al
darrere.
